EL QUE DIU LA GENT

Hi ha moltes persones que creuen que els jocs d’atzar són un entreteniment inofensiu, sempre que siguin legals. Alguns tipus de jocs legals, com per exemple les loteries estatals, inverteixen els seus beneficis en programes socials.

EL QUE DIU LA BÍBLIA

La Bíblia no parla específicament dels jocs d’atzar, però sí que ens dona alguns principis que ens ajuden a veure què opina Déu sobre el joc.

En realitat, l’essència del joc, guanyar diners a costa dels altres, va en contra de l’advertència bíblica: «Eviteu tot tipus de cobdícia» (Lluc 12:15). La cobdícia alimenta el desig de jugar. Les cases d’apostes anuncien grans premis alhora que amaguen les escasses probabilitats de guanyar, perquè saben que el desig de fer-se rics és el que motiva els jugadors a apostar grans quantitats de diners als casinos. En comptes d’ajudar una persona a evitar la cobdícia, el joc promou el desig d’obtenir diner fàcil.

El joc es basa en un desig totalment egoista: guanyar els diners que els altres han perdut. Però la Bíblia diu: «Que ningú busqui el seu propi benefici, sinó el dels altres» (1 Corintis 10:24). I un dels Deu Manaments és: «No desitgis la casa d’un altre [...] ni res que sigui seu» (Èxode 20:17). Quan un jugador desitja guanyar, en el fons està desitjant que altres perdin els seus diners per poder-los guanyar ell.

La Bíblia ens adverteix sobre creure en la superstició o la bona sort. A l’antic Israel, alguns que havien perdut la seva fe en Déu paraven «taula al déu de la Bona Sort». Va aprovar Déu aquesta devoció al «déu de la Bona Sort»? No. Els va dir: «Vau seguir fent el que estava malament als meus ulls i vau preferir fer el que em desagradava» (Isaïes 65:11, 12).

És cert que en algunes parts del món els beneficis del joc legal es fan servir per finançar l’educació, el desenvolupament econòmic i d’altres serveis públics. Però l’ús que es dona a aquests fons no canvia el fet que s’han obtingut amb activitats que promocionen la cobdícia, l’egoisme i la idea que es poden aconseguir diners sense fer res a canvi.

«No desitgis la casa d’un altre [...] ni res que sigui seu.» (Èxode 20:17)

EL QUE DIU LA BÍBLIA

La Bíblia fa la següent advertència: «Els que estan decidits a fer-se rics cauen en temptacions i en trampes, i són víctimes de molts desitjos insensats i perjudicials que els enfonsen en la destrucció i la ruïna» (1 Timoteu 6:9). L’arrel del joc és la cobdícia; i la cobdícia és tan corrosiva que la Bíblia la inclou amb altres conductes que s’han de rebutjar amb fermesa (Efesis 5:3).

Amb la seva promesa de guanyar diners ràpidament, el joc fomenta en les persones l’amor als diners, cosa que la Bíblia identifica com «arrel de tota mena de mals». El desig per aconseguir diners pot convertir-se fàcilment en una obsessió, i això pot provocar ansietat i pot afectar negativament la confiança en Déu. La Bíblia diu que aquells que han caigut en la trampa de l’amor als diners «s’han buscat molts patiments» (1 Timoteu 6:10).

La cobdícia fa que les persones se sentin insatisfetes amb el seu nivell econòmic i, com a conseqüència, els roba la felicitat. «Qui estima els diners no en té mai prou, i qui estima les riqueses no tindrà prou amb els seus ingressos» (Eclesiastès 5:10).

Milions de persones que es van sentir atretes al joc s’han fet addictes amb el temps. De fet, aquest és un problema mundial. Només als Estats Units es calcula que hi ha milions d’addictes al joc.

Un proverbi diu: «La propietat que al principi s’aconsegueix amb cobdícia al final no serà cap benedicció» (Proverbis 20:21). El joc ha fet que moltes persones hagin arribat al punt d’endeutar-se o perdre-ho tot. Alguns fins i tot han perdut la feina, la parella i els amics. Posar en pràctica els principis bíblics ens pot ajudar a evitar les conseqüències negatives que el joc pot tenir en la nostra vida i la nostra felicitat.

«Els que estan decidits a fer-se rics cauen en temptacions i en trampes, i són víctimes de molts desitjos insensats i perjudicials que els enfonsen en la destrucció i la ruïna.» (1 Timoteu 6:9)