«Déu no ens ha donat un esperit de covardia, sinó un esperit de fortalesa, d’amor i d’enteniment.» (2 Timoteu 1:7, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «Si Déu ens ha donat el seu Esperit, no és perquè siguem covards, sinó perquè siguem valents, plens d’amor i de seny.» (2 Timoteu 1:7, Nou Testament, Ed. Quatre Rius)

 Déu pot donar valentia a una persona per a que faça el que és correcte. No vol que cap persona sucumbisca a la «covardia», és a dir, a una por malsana que la retinga de fer les coses que a Ell el complauen.

 En este versicle, es mencionen tres qualitats que Déu ens dona i que ens ajuden a véncer la por, o la covardia. Analitzem-les.

 «Fortalesa». Els cristians han pogut servir a Déu amb valor davant de molts enemics perillosos i situacions difícils. No s’han fet arrere degut a la por (2 Corintis 11:23-27). Com ha sigut possible? L’apòstol Pau ho va expressar d’esta manera: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell que em fa fort» (Filipencs 4:13). Déu pot donar als seus servents un «poder incomparable» per a superar qualsevol obstacle (2 Corintis 4:7).

 «Amor». Sentir un profund amor per Déu ajuda el cristià a esforçar-se amb valentia per fer lo correcte. De la mateixa manera, estimar el proïsme també motiva el cristià a posar les necessitats dels altres per damunt de les seues, inclús davant d’oposició o perills (Joan 13:34; 15:13).

 «Enteniment». En la Bíblia, l’enteniment normalment es referix a la capacitat d’un cristià per a prendre decisions sàvies basades en el seu coneixement bíblic. Algú amb enteniment és capaç de pensar de manera clara i lògica inclús a l’afrontar problemes. A més, pot prendre decisions que reflectisquen la forma de pensar de Déu, perquè és conscient que la seua relació amb Ell és més important que les opinions dels altres.

 El llibre bíblic de Segona a Timoteu és una carta que l’apòstol Pau va escriure al seu benvolgut amic i coŀlaborador Timoteu. En esta carta, Pau anima afectuosament el jove Timoteu a continuar treballant de valent en el ministeri (2 Timoteu 1:1, 2). És probable que Timoteu fora una miqueta tímid, cosa que podria haver limitat el seu servici en la congregació (1 Timoteu 4:12). Però Pau li va recordar que havia rebut un do: una assignació especial per a servir els germans. El va exhortar a no dubtar a l’hora d’exercir la seua autoritat com a superintendent de congregació, al predicar les bones notícies i a l’encarar adversitats per causa de la seua fe (2 Timoteu 1:6-8).

 Encara que estes paraules anaven inicialment dirigides a Timoteu, asseguren a tots els qui volen servir a Déu que Ell els donarà l’ajuda que necessiten, sense importar els reptes que afronten.