Fets dels Apòstols 8:1-40
8 I Saule estava d’acord amb l’assassinat d’Esteve.
Aquell dia, va començar una gran persecució contra la congregació de Jerusalem, i tots, excepte els apòstols, van ser dispersats per les regions de Judea i Samària.
2 Però uns hòmens devots s’emportaren el cos d’Esteve per a enterrar-lo i van plorar molt per ell.
3 Saule, per la seua part, va començar a perseguir la congregació sense pietat. Entrava en les cases i treia els hòmens i les dones a arrastrons per a dur-los a la presó.
4 No obstant, els que havien sigut dispersats anunciaven les bones notícies de la paraula allà a on anaven.
5 Un d’ells era Felip, que va baixar a la ciutat* de Samària i va començar a predicar-li a la gent sobre el Crist.
6 Tota la multitud estava molt atenta al que Felip els deia; l’escoltaven i observaven els milacres* que feia.
7 A més, hi havia moltes persones que tenien esperits malignes,* i estos eixien d’elles cridant molt fort. També quedaven curats molts paralítics i coixos.
8 Aixina que la ciutat desbordava d’alegria.
9 Ara bé, en aquella ciutat hi havia un home que es deia Simó. Abans de tot açò, este home havia practicat la màgia i havia deixat meravellada la nació de Samària. A més, deia que era algú important,
10 i tots, des del més menut fins al més gran, l’escoltaven amb atenció i deien: «Este home és el Poder de Déu, l’anomenat Gran Poder».
11 I com durant molt de temps els havia deixat meravellats amb la seua màgia, l’escoltaven amb atenció.
12 Però quan Felip els va anunciar les bones notícies del Regne de Déu i del nom de Jesucrist, tant hòmens com dones van creure en el que deia i es van batejar.
13 De fet, el mateix Simó també es va fer creient i, després de batejar-se, es va mantindre al costat de Felip. Es quedava impressionat pels milacres* i les grans obres poderoses que es feien.
14 Quan els apòstols, que estaven en Jerusalem, es van enterar que la gent de Samària havia acceptat la paraula de Déu, els van enviar a Pere i a Joan.
15 Estos baixaren cap allí i oraren per a que els samaritans reberen esperit sant.
16 I és que ningun d’ells l’havia rebut encara, perquè només havien sigut batejats en el nom del Senyor Jesús.
17 Per tant, els van imposar les mans, i ells començaren a rebre esperit sant.
18 Simó, al vore que les persones rebien esperit sant quan els apòstols els imposaven les mans, els va oferir diners
19 i els va dir: «Doneu-me a mi també este poder, per a que tot aquell a qui li impose les mans reba esperit sant».
20 Però Pere li va dir: «Que la teua plata siga destruïda amb tu, perquè et pensaves que podies conseguir el regal* de Déu amb diners.
21 Tu no pots participar en este assumpt ni tens res a vore amb ell, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu.
22 Aixina que penedix-te de la teua maldat i suplica-li a Jehovà* que, si és possible, perdone les males intencions del teu cor,
23 perquè veig que estàs ple de verí amarg* i que eres un esclau de la injustícia».
24 I Simó els va respondre: «Supliqueu-li a Jehovà* per mi, per a que no em passe res del que heu dit».
25 Després de donar un testimoni complet i de predicar la paraula de Jehovà,* se’n van tornar cap a Jerusalem anunciant les bones notícies per molts pobles samaritans.
26 Però l’àngel de Jehovà* li va dir a Felip: «Prepara’t i ves cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza». (Este camí està en el desert.)
27 En seguida, es va preparar i se’n va anar. Aleshores es va trobar amb un eunuc* etíop, un home amb autoritat que estava al servici de Candace, la reina dels etíops, i que tenia al seu càrrec tot el seu tresor. Este home havia anat a Jerusalem per a adorar a Déu
28 i ara se’n tornava al seu país. Anava assentat en el seu carruatge llegint en veu alta el profeta Isaïes.
29 Aixina que l’esperit li va dir a Felip: «Ves i acosta’t a eixe carruatge».
30 Felip va córrer al costat del carruatge i, quan va sentir a l’eunuc llegint en veu alta el profeta Isaïes, li va preguntar: «Realment entens el que estàs llegint?».
31 Ell li va dir: «Com vols que ho entenga si no m’ho explica ningú?». Aixina que li va demanar a Felip que pujara al carruatge i s’assentara amb ell.
32 Este és el passatge de les Escriptures que estava llegint: «Se l’emportaren per a matar-lo com si fora una ovella; i com un corder que es queda callat davant de l’esquilador, no obri la boca.
33 Quan el van humiliar, li van negar la justícia. Qui contarà els detalls dels seus orígens?* Perquè la seua vida és eliminada de la terra».
34 L’eunuc li va dir a Felip: «Per favor, dis-me de qui parla el profeta, ¿de si mateix o d’un altre home?».
35 I Felip, començant per este passatge de les Escriptures, li va parlar de les bones notícies sobre Jesús.
36 Mentres anaven pel camí, van arribar a un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc va dir: «Mira! Ací hi ha aigua. Què impedix que em batege?».
37 ——*
38 En això, va fer que pararen el carruatge, i tant ell com Felip baixaren i entraren a l’aigua. Llavors Felip el va batejar.
39 Quan eixiren de l’aigua, en seguida l’esperit de Jehovà* va guiar a Felip cap a un altre lloc, i l’eunuc ja no el va tornar a vore, però va seguir pel seu camí molt content.
40 Felip, per la seua part, va acabar en Asdod i va continuar predicant les bones notícies en totes les ciutats per on passava fins que va arribar a Cesarea.
Notes
^ O possiblement «a una ciutat».
^ Lit. «senyals».
^ Lit. «impurs».
^ Lit. «senyals».
^ O «do gratuït».
^ Lit. «fel d’amargor».
^ O «un funcionari de la cort».
^ Lit. «de la seua generació».
^ Este versicle no apareix en alguns manuscrits antics i, pel que pareix, no forma part de les Escriptures inspirades.
