Romans 9:1-33
9 Dic la veritat en Crist i no mentisc; la meua consciència, guiada per l’esperit sant, dona testimoni amb mi
2 de la gran tristesa i del dolor constant que sent en el cor.
3 Perquè preferiria que se’m separara del Crist com un maleït si això servira per a ajudar els meus germans, els meus parents carnals,
4 els israelites. A ells els pertany l’adopció com a fills, la glòria, els pactes, la Llei, el servici sagrat i les promeses.
5 A ells els pertanyen els patriarques, i d’ells va descendir el Crist. Que Déu, que està per damunt de tot, siga alabat per sempre. Amén.
6 Ara bé, això no vol dir que la paraula de Déu haja fallat. Perquè no tots els descendents d’Israel són realment «Israel».
7 Tampoc són tots fills per ser descendència d’Abraham, sinó que és com està escrit: «Per mitjà d’Isaac vindran aquells a qui s’anomenarà la teua descendència».
8 És a dir, els fills carnals no són realment els fills de Déu. Més bé, són els fills de la promesa els que són considerats descendència.
9 Perquè la promesa va ser esta: «Vindré per esta època i Sara tindrà un fill».
10 Lo mateix va passar quan Rebeca va concebre bessons d’un sol home, el nostre avantpassat Isaac.
11 I quan encara no havien nascut ni havien fet res bo ni roín, per a que el propòsit de Déu d’escollir a algú continuara depenent d’aquell que crida i no de les obres,
12 se li va dir a ella: «El major serà esclau del més jove».
13 Tal com està escrit: «Vaig estimar a Jacob, però a Esaú el vaig odiar».
14 Per tant, què direm? Que Déu és injust? Ni pensar-ho!
15 Perquè ell li diu a Moisés: «Li mostraré misericòrdia a qui jo vullga mostrar-li misericòrdia. I li mostraré compassió a qui jo vullga mostrar-li compassió».
16 Per tant, no depén ni del desig ni dels esforços de la persona,* sinó de Déu, que mostra misericòrdia.
17 Perquè cert passatge de les Escriptures li diu al faraó: «T’he deixat viure per esta raó: per a mostrar el meu poder valent-me del teu cas i per a que el meu nom siga proclamat per tota la terra».
18 Per tant, a qui ell vol, li mostra misericòrdia, i a qui ell vol, deixa que es torne cabut.
19 I tu em diràs: «Si ningú pot anar en contra de la seua voluntat, per què encara troba faltes en les persones?».
20 Però qui eres tu per a contestar-li a Déu? No eres un simple home? És que l’objecte modelat pot preguntar-li a qui li ha donat forma per què l’ha fet aixina?
21 És que el terrisser no té dret a fer amb un mateix tros de fang una gerra per a un ús honrós i una altra per a un ús deshonrós?
22 Per tant, què passa si Déu, que volia demostrar la seua ira i que es coneguera el seu poder, va tolerar amb molta paciència gerres d’ira fetes per a ser destruïdes?
23 I què si ho va fer per a donar a conéixer la grandesa de la seua glòria sobre gerres de misericòrdia, les quals va preparar amb antelació per a la glòria?
24 Eixes gerres som nosaltres, a qui va cridar no només d’entre els jueus, sinó també d’entre les nacions.
25 És com ell diu també en el llibre d’Osees: «Anomenaré “poble meu” als que no són el meu poble, i anomenaré “estimada” a la que no era estimada,
26 i seran anomenats “fills del Déu viu” en el lloc on se’ls va dir: “Vosaltres no sou el meu poble”».
27 A més, Isaïes proclama respecte a Israel: «Encara que els fills d’Israel siguen tan nombrosos com els grans de l’arena del mar, només una resta se salvarà.
28 Perquè Jehovà* aclarirà comptes amb la terra; ho farà ràpidament i per complet».
29 A més, Isaïes també va profetitzar: «Si Jehovà* dels exèrcits no ens haguera deixat una descendència, hauríem acabat com Sodoma i ens hauríem paregut a Gomorra».
30 Per tant, què direm? Que gent de les nacions, encara que no buscava ser justa, va alcançar la justícia, la justícia que s’obté per la fe.
31 En canvi, Israel, encara que buscava una llei que portava a la justícia, no va poder alcançar eixa llei.
32 I això per què? Perquè no la buscaven per mitjà de la fe, sinó per mitjà de les obres. Van entropessar amb la «pedra que fa entropessar»,
33 tal com està escrit: «Mireu! Pose en Sió una pedra que fa entropessar i una roca que ofén,* però qui pose la seua fe en ella no quedarà decepcionat».
