Michelle: Hola Sofia, m’alegre de trobar-te en casa.

Sofia: Jo també.

Michelle: L’última volta vam parlar sobre com se sent Déu quan sofrim. * I vas mencionar que t’havies fet esta pregunta durant molt de temps, especialment des que ta mare va tindre l’accident de cotxe. Per cert, com està ta mare?

Sofia: Té dies bons i dies roïns, però hui es troba bé.

Michelle: M’alegre. Deu de ser difícil mantindre una actitud positiva en una situació com esta.

Sofia: Sí, a voltes em pregunte si haurem de sofrir durant més temps.

Michelle: És normal pensar aixina. Potser recordes que en l’última visita vam deixar pendent la pregunta: Per què Déu permet el sofriment si té el poder per a acabar amb ell?

Sofia: Sí, ja me’n recorde.

Michelle: Abans de vore la resposta en la Bíblia, recordem el que vam considerar l’última volta.

Sofia: D’acord.

Michelle: Primer, vam aprendre que inclús un home fidel de temps bíblics es preguntava per què Déu permet el sofriment. No obstant, Déu no el va bonegar per fer-se esta pregunta. I tampoc li va dir que simplement necessitava més fe.

Sofia: Eixe detall em va sorprendre.

Michelle: També vam aprendre que Jehovà odia vore’ns sofrir. Per exemple, la Bíblia ens diu que quan el seu poble passava per situacions difícils, Ell també sofria. * No ens reconforta saber que Déu ens mostra empatia quan sofrim?

Sofia: Sí, és de veres.

Michelle: Finalment, vam coincidir al pensar que amb el gran poder que té el nostre Creador, segur que té l’habilitat d’intervindre i acabar amb el sofriment en qualsevol moment.

Sofia: Això és el que no entenc. Per què permet Déu que passen totes estes coses roïnes, si ell té el poder d’acabar amb elles?

Michelle: Podem trobar la resposta a la pregunta buscant el primer llibre de la Bíblia, Gènesi. Coneixes el relat d’Adam i Eva i el fruit prohibit?

Sofia: Sí, vaig aprendre eixa història en catequesi. Déu els va dir que no menjaren d’un arbre, però ells no van fer cas i van menjar igualment.

Michelle: Molt bé. Ara fixem-nos en el que va portar a Adam i Eva a pecar. Això està relacionat amb la pregunta de per què sofrim. Per favor, podries llegir Gènesi capítol 3, versicles 1 al 5?

Sofia: Clar: «La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: —Així ¿Déu vos ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí? La dona va respondre a la serp: —Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem. La serp li va replicar: —No, no moriríeu! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal».

Michelle: Gràcies. Analitzem estos versicles. Fixa’t que la serp va parlar amb Eva. En una altra part de la Bíblia, aprenem que qui realment estava parlant a través de la serp era Satanàs el diable. * Satanàs li va preguntar a Eva pel manament que Déu va donar sobre un arbre. T’has adonat de quin seria el castic si Adam i Eva menjaven d’este arbre?

Sofia: Diu que moririen.

Michelle: Aixina és. I amb el que va dir després, Satanàs va acusar greument a Déu. Fixa’t en el que va dir: «No, no moriríeu!». Satanàs estava acusant Déu de ser un mentirós!

Sofia: No havia sentit mai eixa part de la història.

Michelle: I quan Satanàs va dir que Déu era un mentirós, va plantejar una pregunta que tardaria molt de temps en resoldre’s. Saps per què?

Sofia: No estic segura.

Michelle: Podríem iŀlustrar-ho de la següent manera. Imagina que un dia m’acoste a tu i et dic que soc molt més forta que tu. Com podries demostrar que m’equivoque?

Sofia: Supose que hauríem de fer alguna classe de prova.

Michelle: Exactament. Potser podríem triar un objecte pesat i vore quina de les dos és capaç d’alçar-lo. De fet, provar qui és més forta és prou senzill.

Sofia: Ja ho entenc.

Michelle: Però, i si en lloc de dir que soc més forta, diguera que soc més honrada que tu? Això ja és diferent, veritat?

Sofia: Sí, supose que sí.

Michelle: Clar, l’honradesa no és com la força, que pot provar-se amb una simple prova.

Sofia: No.

Michelle: Aixina que l’única manera de demostrar qui té raó seria deixar passar el suficient temps per a que els altres observen quina de les dos és més honrada.

Sofia: Sí, això té sentit.

Michelle: Ara, fixem-nos una altra volta en el relat de Gènesi. Afirmava Satanàs ser més fort que Déu?

Sofia: No.

Michelle: Déu podria haver demostrat ràpidament que Satanàs estava equivocat, però Satanàs estava afirmant que ell era més honrat que Déu. De fet, li va dir a Eva: «Déu està dient-te una mentira, però jo estic dient-te la veritat».

Sofia: Interessant.

Michelle: Com Déu és savi, ell sabia que la millor manera de demostrar qui tenia raó era deixar passar el temps. Al final, quedaria clar qui estava dient la veritat i qui estava mentint.

Sofia: Però no provava la mort d’Eva que Déu estava dient la veritat?

Michelle: Sí, però el desafiament de Satanàs incloïa més coses. Torna a llegir el versicle 5. Què més li va dir Satanàs a Eva?

Sofia: Li va dir que si menjava del fruit, se li obririen els ulls.

Michelle: Sí, i que seria com Déu, coneixent el bé i el mal. Satanàs va afirmar que Déu estava impedint als humans disfrutar de coses bones.

Sofia: Entenc.

Michelle: Eixe també va ser un desafiament important.

Sofia: Què vols dir?

Michelle: Amb les seues paraules, Satanàs va insinuar que Eva, i per extensió tots els humans, estarien millor sense el govern de Déu. En este cas, Jehovà també sabia que la millor manera de respondre seria deixar que Satanàs intentara demostrar la seua afirmació. Aixina que Déu ha permés que Satanàs controle este món durant un temps. Per això hi ha tant de sofriment al nostre voltant, perquè Satanàs, i no Déu, és qui realment controla el món. * Però hi ha bones notícies.

Sofia: Quines són eixes bones notícies?

Michelle: La Bíblia ensenya estes dos boniques veritats de Déu. Una és que Jehovà està al nostre costat quan sofrim. Per exemple, mirem les paraules que va escriure el rei David en el Salm 31:8 (v. 7 TNM). David va sofrir molt en la seua vida, però fixa’t en el que li va dir a Déu en oració. Podries llegir el versicle?

Sofia: Clar, diu: «Amb quin goig celebraré el teu amor! T’has adonat del meu sofriment, has vist en perill la meua vida».

Michelle: Encara que David va sofrir, va trobar consol al saber que Jehovà s’adonava del seu sofriment. Veritat que és reconfortant saber que Jehovà ho veu tot, inclús les emocions que ens fan sofrir i que altres persones no entenen?

Sofia: La veritat és que sí.

Michelle: L’altra veritat és que Déu no permetrà que patim indefinidament. La Bíblia ensenya que Jehovà prompte acabarà amb la governació malvada de Satanàs. I que Jehovà arreglarà totes les coses roïnes que han passat, inclús tot el sofriment pel qual heu passat tu i ta mare. Podria tornar la setmana que ve i mostrar-te per què podem estar segures que Déu prompte acabarà amb tot el sofriment? *

Sofia: Em pareix bé.