Moltes persones pensen que les normes morals de la Bíblia sobre el sexe i el matrimoni estan passades de moda, fins i tot persones que diuen ser cristianes. Per a adaptar-se al temps actual, algunes esglésies han canviat d’opinió sobre el que ensenyen. Però, importa el que diu la Bíblia sobre el que està bé o malament? Sí, de fet este article explica per què.

 Déu va crear els humans per a què acudiren a ell en busca de guia. La Bíblia diu: «L’home no és amo de la seua conducta: quan camina, no orienta els seus passos» (Jeremies 10:23). Encara que Jehovà a Déu ens va crear amb la capacitat de prendre decisions, no ens va donar ni l’autoritat ni la capacitat per a decidir el que està bé o malament. Per això, vol que confiem en ell (Proverbis 3:5).

 Déu ens ha donat una guia moral per mitjà de la Bíblia. Analitza dos raons sobre per què estes normes són tan valuoses.

•   Déu ens ha creat (Salm 100:3). Com que és el nostre Creador, Jehovà sap exactament el que necessitem per a estar feliços i sans físicament, mentalment i emocionalment. També coneix les conseqüències que experimentaríem si ignorarem la seua guia moral (Gàlates 6:7). A més, Jehovà vol lo millor per a nosaltres, per això ens diu per mitjà de la seua Paraula: «Jo t’ensenye el que et serà profitós i et guie pel camí que has de seguir» (Isaïes 48:17).

•   Els nostres desitjos poden enganyar-nos. Moltes persones pensen que poden decidir el que està bé o malament seguint el seu cor, és a dir, els seus propis desitjos. No obstant, la Bíblia diu: «No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei» (Jeremies 17:9). Si el nostre cor no es guia per la saviesa de Déu, tard o prompte, ens lamentarem per la nostra manera d’actuar (Proverbis 28:26; Eclesiastés 10:2).

 No, la Bíblia ensenya la veritat sobre Déu i sobre com vol que ens comportem (1 Corintis 6:9-11; Gàlates 5:19-23). Ell desitja que les persones arriben a conéixer estes coses (1 Timoteu 2:3, 4). Per tant, els líders religiosos han d’ensenyar el que diu la Paraula de Déu (Titus 1:7-9).

 Moltes persones que no volen obeir les normes morals de la Bíblia busquen a algun líder religiós que «els afalague les orelles» (2 Timoteu 4:3). No obstant, la Paraula de Déu conté esta advertència: «Ai dels qui tenen el mal per bé i el bé per mal!» (Isaïes 5:20). Està clar que Déu castigarà als líders religiosos que no ensenyen amb exactitud el que Déu diu que està bé o malament.

 No, aquells que vullguen agradar a Déu han de seguir l’exemple i les ensenyances de Jesucrist. Ell va ensenyar als seus seguidors que no jutjaren els altres, més bé els va ensenyar a què mostraren amor i respecte per tots (Mateu 5:43, 44; 7:1).

 Jesús va ensenyar als seus seguidors a obeir les normes morals de Déu en les seues vides. No obstant, ells havien d’acceptar que altres persones decidiren no fer-ho (Mateu 10:14). Jesús no va donar autoritat als seus seguidors per a què utilitzaren la política o altres mitjans per a imposar el punt de vista de Déu en altres (Joan 17:14, 16; 18:36).

 Aquells que s’esforcen per obeir les normes morals de Déu sobre el que està bé o malament disfrutaran de benediccions ara i en el futur (Salm 19:9, 12 [vv. 8, 11 en altres bíblies]). Estes inclouen:

•   Més felicitat (Proverbis 29:6).

•   Una amistat estreta amb Déu (Proverbis 3:32).

•   L’ajuda de Déu en moments difícils (Proverbis 11:8).

•   La perspectiva de viure per a sempre en la terra (Salm 37:29).