Els testimonis de Jehovà de Bulgària es mantenen ocupats ensenyant a altres persones la veritat sobre Déu i sobre la seua Paraula, la Bíblia. Des de l’any 2000, centenars de Testimonis d’altres països s’han mudat a Bulgària per a ajudar. Quins són els reptes de mudar-se a un altre país per a predicar? Per què val la pena l’esforç? A continuació, es mostren alguns comentaris d’alguns germans que s’han mudat a Bulgària.

 Darren, que vivia en Anglaterra, diu: «Sempre havíem tingut la meta de servir en un país de necessitat. Després de casar-me amb Dawn, ens vam mudar a Londres per a ajudar en la predicació en el camp rus. En algunes ocasions vam fer plans per a mudar-nos a l’estranger. No obstant, per diferents raons no va ser possible anar. Pràcticament vam donar per perduda la nostra meta, però un amic ens va ajudar a vore que les nostres circumstàncies havien canviat i que ara sí que podríem alcançar-la». Darren i Dawn van començar a buscar un país de necessitat al qual fora realista poder mudar-se. Finalment, en 2011es van mudar a Bulgària.

 L’exemple animador d’aquells que s’han mudat a altres parts del món ha motivat a aquells que en un principi no tenien la meta de servir en l’estranger. Giada, que vivia en Itàlia amb el seu home, Luca, diu: «Vaig conéixer a alguns Testimonis entusiastes que estaven servint feliços en l’Amèrica del Sud i en l’Àfrica. Em va impressionar molt la seua alegria i les experiències que ens van contar. Això em va ajudar a fer ajustos en les meues metes espirituals».

 Tomasz i Veronika es van mudar amb els seus dos fills, Klara i Mathias, de la República Txeca a Bulgària en 2015. Què els va motivar a mudar-se? Tomasz ho explica: «Ens vam fixar en l’exemple d’altres que s’havien mudat a l’estranger amb la seua família i vam reflexionar en les seues experiències. Vore l’alegria que estes persones experimentaren ens va arribar al cor, aixina que decidirem parlar-ho en família». En l’actualitat esta família disfruta de predicar en el seu nou territori en la ciutat de Montana (Bulgària).

 Linda, una altra Testimoni que es va mudar a Bulgària, va dir: «Fa uns anys vaig visitar l’Equador i vaig conéixer a uns germans que s’havien mudat allí per a predicar. Això em va fer pensar que un dia jo també podria servir on hi haguera més necessitat». Petteri i Nadja, un matrimoni de Finlàndia, també va reflexionar en l’exemple d’altres germans. Ells van dir: «En la nostra congregació, hi havia publicadors que se n’havien anat a altres llocs a ajudar a les persones espiritualment. Sempre ens contaven amb molt d’entusiasme que van passar els millors anys de la seua vida servint en eixos llocs».

 La bona planificació és molt important per a aquells que tenen pensat servir en l’estranger (Lluc 14:28-30). Nele, de Bèlgica, recorda: «Quan vaig començar a pensar seriosament en la idea de servir en un altre país, vaig orar i vaig buscar articles en les publicacions que em pogueren servir d’ajuda. Després d’estudiar-los, vaig tractar de vore en què necessitava millorar per a poder estar preparada per a mudar-me».

 Kristian i Irmina, de Polònia, han viscut durant més de nou anys en Bulgària. Ells es van fixar en lo útil que els va ser assistir a les reunions d’un grup búlgar de Polònia abans de mudar-se. Els germans del grup els van animar i els van ajudar a aprendre d’idioma. Kristian i Irmina van dir: «Ens fixarem en lo bonico que és fer-te disponible i vore com Jehovà cuida de les teues necessitats. Quan de deveres li dius a Jehovà: “Ací em tens. Envia-m’hi”, pots fer coses que mai hagueres pogut pensar que foren possibles» (Isaïes 6:8).

 Reto i Cornelia, un matrimoni de Suïssa, van decidir simplificar la seua vida per tal de preparar-se i estalviar diners. Ells van explicar: «Un any abans de mudar-nos, vam anar a Bulgària durant una setmana per a tindre una idea més clara de com era el país. Allí vam parlar amb uns missioners d’experiència que ens van donar alguns consells pràctics». Reto i Cornelia van fer cas d’eixos consells i en l’actualitat ja estan servint en Bulgària durant més de 20 anys.

 Aquells que se’n van a l’estranger, han d’adaptar-se a les noves circumstàncies i, tal volta, a alguns reptes (Fets 16:9, 10; 1 Corintis 9:19-23). Per a molts, l’obstacle més gran és aprendre un nou idioma. Luca, mencionat abans, va dir: «Sempre havíem disfrutat de comentar de cor en les reunions. No obstant, durant una temporada, va ser difícil per a mi i per a la meua dona preparar, fins i tot, un comentari molt senzillet en búlgar. Va ser com tornar a ser xiquets una altra volta. De fet, els xiquets natius comentaven molt millor que nosaltres».

 Ravil, d’Alemanya, va dir: «Aprendre l’idioma va ser esgotador. Però em deia a mi mateix: “No t’ho prengues massa seriosament, si t’has equivocat, pren-t’ho amb humor”. Vaig aprendre a vore els reptes, no com un problema, sinó com una part del meu servici sagrat a Jehovà».

 Linda, mencionada abans, va dir: «No tinc facilitat per als idiomes i el búlgar no és molt fàcil que digam, he pensat moltes voltes en deixar-ho. Quan no pots parlar amb la gent i no entens el que et diuen, et sents molt a soles. Per a mantindre forta la meua relació amb Jehovà, ho estudiava tot en suec. Però finalment, amb l’ajuda dels benvolguts germans i germanes, vaig ser capaç d’aprendre l’idioma».

 Superar la nostàlgia pot ser un altre repte. Aquells que es muden a l’estranger deixen arrere a la família i els amics que tant volen. Eva, que es va mudar a Bulgària amb el seu home, Yannis, diu: «Al principi em sentia sola. Per a fer front a eixe sentiment, ens comunicàvem regularment amb la família i els amics d’abans, i també vam fer noves amistats allí».

 També hi ha altres reptes. Robert i Liana, que es van mudar des de Suïssa, expliquen: «El llenguatge i la cultura van ser un gran repte per a nosaltres, i no estàvem preparats per als hiverns tan gelats d’ací». No obstant, mantindre una actitud positiva i un bon sentit de l’humor va ajudar esta parella a servir en Bulgària fidelment durant els últims 14 anys.

 Lilly recomana sincerament anar a predicar a on hi ha més necessitat. Ella va dir: «He sigut capaç de conéixer a Jehovà de maneres que tal volta no haguera experimentat mai en el meu país. Estar més ocupada ajudant els altres m’ha fet créixer espiritualment i m’ha aportat molta felicitat i satisfacció». Ravil, el seu home, està d’acord. Ell diu: «Esta és la millor vida que hi ha, una oportunitat de categoria de conéixer a germans entusiastes de diferents països amb molta experiència ensenyant les veritats de la Bíblia. He aprés molt d’ells».

 La bona disposició i la disponibilitat de molts germans han tingut bons resultats en la predicació d’esta «bona nova del Regne [...] per tota la terra» (Mateu 24:14). Aquells que han decidit mudar-se a Bulgària han pogut vore com Jehovà ha concedit el desig del seu cor i ha dut a terme tot el que es proposaren (Salm 20:2-5 [v. 1-4 TNM]).