Primer llibre dels Reis 8:1-66
8 Aleshores Salomó va convocar+ els ancians d’Israel: tots els caps de les tribus i els caps de les cases paternes d’Israel.+ Així que tots ells van venir a Jerusalem i es van presentar davant del rei Salomó per pujar l’arca del pacte de Jehovà des de la Ciutat de David,+ és a dir, des de Sió.+
2 El mes d’etanim,* que és el setè mes, tots els homes d’Israel es van reunir davant del rei Salomó durant la festa.*+
3 Quan van arribar tots els ancians d’Israel, els sacerdots van aixecar l’Arca.+
4 Els sacerdots i els levites van pujar l’Arca de Jehovà, la tenda de reunió+ i tots els utensilis sants que hi havia a la tenda.
5 El rei Salomó i tot el poble d’Israel, que havia sigut convocat per reunir-se amb ell, estaven davant de l’Arca. Van sacrificar tantes ovelles i tants toros*+ que no es podien ni comptar de tants com n’hi havia.
6 Llavors els sacerdots van posar l’arca del pacte de Jehovà al seu lloc,+ a la sala més interior de la casa, al Santíssim, sota les ales dels querubins.+
7 Les ales dels querubins estaven esteses sobre el lloc on era l’Arca, de manera que els querubins cobrien l’Arca i les seves barres.+
8 Les barres+ eren tan llargues que els seus extrems es podien veure des del Sant, que està davant de la sala més interior, però no es podien veure des de fora. I segueixen allà fins al dia d’avui.
9 A l’Arca només hi havia les dues taules de pedra+ que Moisès hi havia posat+ a l’Horeb, quan Jehovà va fer un pacte+ amb el poble d’Israel al sortir de la terra d’Egipte.+
10 Quan els sacerdots van sortir del lloc sant, el núvol+ va omplir la casa de Jehovà.+
11 A causa del núvol, els sacerdots no s’hi van poder quedar per complir amb el seu servei, perquè la glòria de Jehovà va omplir la casa de Jehovà.+
12 En aquell moment, Salomó va dir: «Jehovà va dir que viuria en els densos núvols.+
13 He aconseguit construir una casa majestuosa per a tu, un lloc permanent perquè hi visquis per sempre.»+
14 Aleshores el rei es va girar cap al poble i va beneir tota la congregació d’Israel, que estava allà dreta.+
15 Va dir: «Que Jehovà, el Déu d’Israel, sigui alabat. Amb la seva boca havia fet una promesa al meu pare David, i amb la seva mà l’ha complert. Li havia dit:
16 “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble Israel d’Egipte, no havia escollit cap ciutat de totes les tribus d’Israel per construir-hi una casa perquè el meu nom residís allà.+ Però ara he escollit David per governar sobre Israel.”
17 El meu pare David desitjava amb tot el seu cor construir una casa per al nom de Jehovà, el Déu d’Israel.+
18 Però Jehovà va dir al meu pare David: “Desitjaves amb tot el teu cor construir una casa per al meu nom, i feies bé de desitjar-ho amb tot el cor.
19 Tot i això, tu no construiràs la casa. Qui construirà la casa per al meu nom serà el fill que tindràs.”*+
20 Jehovà ha complert la seva promesa, perquè he succeït el meu pare David i m’he assegut al tron d’Israel, tal com Jehovà va prometre. També he construït la casa per al nom de Jehovà, el Déu d’Israel,+
21 i he preparat un lloc allà per a l’Arca, que conté el pacte+ que Jehovà va fer amb els nostres avantpassats quan els va fer sortir de la terra d’Egipte.»
22 Llavors, davant de tota la congregació d’Israel, Salomó es va posar dret davant de l’altar de Jehovà, va estendre les mans cap al cel+
23 i va dir: «Jehovà, Déu d’Israel, no hi ha cap altre Déu com tu+ ni a dalt al cel ni a baix a la terra. Tu compleixes el pacte i mostres amor lleial+ als teus servents que caminen davant teu amb tot el seu cor.+
24 Has complert la promesa que vas fer al meu pare David, el teu servent. Vas fer una promesa amb la teva boca i avui l’has complert amb la teva mà.+
25 I ara, oh Jehovà, Déu d’Israel, compleix la promesa que vas fer al meu pare David, el teu servent, quan li vas dir: “Si els teus fills presten atenció al seu comportament i segueixen els meus camins, tal com tu has fet, sempre hi haurà davant meu un descendent teu que s’assegui al tron d’Israel.”+
26 Si us plau, Déu d’Israel, que es compleixi la promesa que vas fer al meu pare David, el teu servent.
27 »Però, és que Déu viurà a la terra?+ Si ni els cels, ni tan sols el cel dels cels, són prou grans per contenir-te,+ encara menys la casa que he construït!+
28 Ara, oh Jehovà, Déu meu, escolta l’oració i la súplica del teu servent. Escolta els clams i l’oració que el teu servent fa avui davant teu.
29 Que els teus ulls mirin nit i dia cap a aquesta casa, cap al lloc del qual vas dir: “El meu nom estarà allà”,+ per escoltar l’oració que el teu servent faci cap a aquest lloc.+
30 Escolta la súplica del teu servent i les súpliques que el teu poble Israel faci cap a aquest lloc. Escolta-les des del cel, el lloc on vius.+ Escolta-les i perdona’ns.+
31 »Si un home peca contra un altre i aquest li fa fer un jurament* (i així l’obliga a assumir les conseqüències del jurament* que ha fet), i ve davant del teu altar a aquesta casa mentre encara està sota el jurament,*+
32 escolta’l des del cel i actua. Jutja els teus servents: declara culpable* el malvat i fes que els seus actes recaiguin sobre el seu cap; i al just, declara’l innocent* i recompensa’l per la seva justícia.+
33 »Si un enemic derrota el teu poble Israel perquè aquest ha estat pecant contra tu,+ però ells tornen a tu, glorifiquen el teu nom+ i et fan oracions i súpliques en aquesta casa,+
34 escolta’ls des del cel i perdona els pecats del teu poble Israel, i fes-los tornar a la terra que vas donar als seus avantpassats.+
35 »Si el cel es tanca i no plou+ perquè han estat pecant contra tu,+ però fan oracions cap a aquest lloc, glorifiquen el teu nom i deixen enrere els seus pecats perquè els has fet humils,*+
36 escolta’ls des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble Israel, perquè els ensenyaràs+ el bon camí que han de seguir. I porta pluja a la terra+ que vas donar al teu poble com a herència.
37 »Si al país hi ha fam,+ una epidèmia, un vent abrasador, fongs,*+ eixams de llagostes o llagostes voraces,* o si els enemics assetgen el teu poble a qualsevol ciutat del país, o si hi ha qualsevol altre tipus de plaga o malaltia,+
38 sigui quina sigui l’oració, sigui quina sigui la súplica+ que faci qualsevol persona o tot el teu poble Israel quan estenguin les mans cap a aquesta casa (perquè cadascú sap què fa patir el* seu cor),+
39 escolta des del cel, el lloc on vius,+ perdona’ls+ i actua. Recompensa a cadascú per la seva conducta,+ perquè tu coneixes el seu cor, només tu coneixes el cor de totes les persones,+
40 i així et temeran tots els dies que visquin a la terra que vas donar als nostres avantpassats.
41 »Si un estranger que no pertany al teu poble Israel i que ve d’un país llunyà per causa del teu nom*+
42 (perquè sentiran a parlar del teu gran nom+ i de la teva mà forta i del teu braç poderós), ve i fa oracions cap a aquesta casa,
43 escolta’l des del cel, el lloc on vius,+ i fes tot el que et demani, perquè tots els pobles de la terra coneguin el teu nom i et temin,+ tal com fa el teu poble Israel, i perquè sàpiguen que el teu nom ha sigut invocat en aquesta casa que he construït.
44 »Si el teu poble surt a lluitar contra els seus enemics, sigui on sigui que els enviïs,+ i fan oració+ a Jehovà en direcció a la ciutat que tu has escollit+ i cap a la casa que jo he construït per al teu nom,+
45 escolta des del cel la seva oració i la seva súplica, i fes-los justícia.
46 »Si ells pequen contra tu, perquè no hi ha ningú que no pequi,+ i t’enfades molt amb ells i els entregues a un enemic que se’ls emporta captius a una terra enemiga, ja sigui lluny o a prop,+
47 però entren en raó a la terra on se’ls han endut captius,+ i tornen a tu+ i, des de la terra dels seus enemics, et fan súpliques+ i diuen: “Hem pecat i hem actuat malament, ens hem comportat molt malament”,+
48 i, a la terra dels enemics que se’ls han endut captius, tornen a tu amb tot el seu cor+ i tota la seva ànima* i et fan oració en direcció a la terra que vas donar als seus avantpassats, en direcció a la ciutat que has escollit i a la casa que he construït per al teu nom,+
49 llavors escolta des del cel, el lloc on vius,+ la seva oració i la seva súplica, i fes-los justícia.
50 I perdona el teu poble, que ha pecat contra tu, perdona’ls totes les ofenses que han comès contra tu. Faràs que els seus enemics es compadeixin d’ells i els tinguin llàstima,+
51 perquè ells són el teu poble i la teva herència,+ que vas fer sortir d’Egipte,+ de dins del forn per fondre ferro.+
52 Presta atenció* a la súplica del teu servent+ i a la súplica del teu poble Israel. Escolta’ls sempre que et cridin.*+
53 Els vas separar de tots els pobles de la terra perquè fossin la teva herència,+ tal com vas dir per mitjà del teu servent Moisès quan vas fer sortir els nostres avantpassats d’Egipte, oh Senyor Sobirà Jehovà.»
54 Tan bon punt Salomó va acabar de fer tota aquesta oració i aquesta súplica a Jehovà, es va aixecar de davant de l’altar de Jehovà, on havia estat agenollat amb les mans esteses cap al cel.+
55 Es va posar dret i va beneir tota la congregació d’Israel amb veu forta. Va dir:
56 «Alabat sigui Jehovà, que ha donat descans al seu poble Israel, tal com va prometre.+ Ni una sola paraula de totes les bones promeses que va fer per mitjà del seu servent Moisès ha quedat sense complir.+
57 Que Jehovà, el nostre Déu, estigui al nostre costat igual que va estar al costat dels nostres avantpassats.+ Que no ens deixi ni ens abandoni.+
58 Que atregui els nostres cors cap a ell+ perquè puguem seguir tots els seus camins i obeir els manaments, les normes i les decisions judicials que va donar als nostres avantpassats perquè els obeïssin.
59 I que Jehovà tingui present nit i dia tot el que he suplicat a Jehovà, el nostre Déu, perquè faci justícia al seu servent i al seu poble Israel segons calgui cada dia.
60 Així tots els pobles de la terra sabran que Jehovà és el Déu verdader.+ No n’hi ha cap altre!+
61 Serviu Jehovà, el nostre Déu, amb tot el vostre cor,*+ seguint les seves normes i obeint els seus manaments, tal com feu avui.»
62 Llavors el rei i tot Israel van oferir un gran sacrifici davant de Jehovà.+
63 Salomó va oferir els sacrificis de pau+ a Jehovà: va oferir 22.000 toros* i 120.000 ovelles. I el rei i tots els israelites van inaugurar la casa de Jehovà.+
64 Aquell dia, el rei va haver de santificar el centre del pati que hi ha davant de la casa de Jehovà, perquè va haver d’oferir-hi els sacrificis cremats, les ofrenes de cereals i el greix dels sacrificis de pau, ja que l’altar de coure+ que està davant de Jehovà era massa petit per als sacrificis cremats, les ofrenes de cereals i el greix+ dels sacrificis de pau.
65 En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa+ davant de Jehovà, el nostre Déu, amb tot Israel, una gran multitud* de gent que havia vingut de llocs tan llunyans com Lebó-Hamat* i el torrent* d’Egipte.+ La festa va durar 7 dies, i es va allargar 7 dies més, 14 dies en total.
66 L’endemà* va acomiadar el poble, i ells van beneir el rei i van marxar a casa seva ben contents i amb el cor alegre per tota la bondat+ que Jehovà havia mostrat al seu servent David i al seu poble Israel.
Notes a peu de pàgina
^ Fa referència a la Festa de les Cabanes.
^ Possiblement també incloïa vaques.
^ Lit. «el teu fill, que sortirà dels teus lloms».
^ O «i aquest el posa sota una maledicció». Fa referència a un jurament que implicava una maledicció si no es complia o si s’havia jurat en fals.
^ Lit. «de la maledicció».
^ Lit. «la maledicció».
^ Lit. «malvat».
^ Lit. «just».
^ O «els has afligit».
^ O «míldiu».
^ O «saltamartins voraços».
^ Lit. «coneix la plaga del».
^ O «de la teva reputació».
^ Lit. «Obre els teus ulls».
^ O «Escolta tot el que et demanin».
^ Lit. «amb un cor complet».
^ Possiblement també incloïa vaques.
^ Lit. «congregació».
^ O «l’entrada d’Hamat».
^ O «uadi».
^ Lit. «El vuitè dia». Fa referència al dia després del segon període de set dies.
