Segona carta als Corintis 1:1-24
1 De Pau, apòstol de Crist Jesús per voluntat de Déu, i de Timoteu,+ el nostre germà, a la congregació de Déu que hi ha a Corint i a tots els sants d’Acaia:+
2 Que rebeu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.
3 Que el Déu i Pare del nostre Senyor Jesucrist sigui alabat,+ el Pare de tendres misericòrdies+ i el Déu de tot consol,+
4 que ens consola* en totes les nostres proves*+ perquè, amb el consol que rebem de Déu, puguem consolar els que passen per qualsevol prova.*+
5 Perquè igual que patim molt per causa del Crist,+ també rebem molt de consol per mitjà del Crist.
6 Si passem per proves, és per consolar-vos i salvar-vos. I si se’ns consola, és perquè pugueu rebre el consol que us ajuda a aguantar els mateixos patiments que nosaltres patim.
7 L’esperança que tenim en vosaltres és ferma, perquè sabem que de la mateixa manera que teniu els mateixos patiments que nosaltres, també rebreu el mateix consol que nosaltres.+
8 Germans, volem que sapigueu els problemes* que vam tenir a la província d’Àsia.+ Vam estar sota una pressió tan extrema que superava les nostres forces, fins al punt de patir per les nostres vides.+
9 De fet, pensàvem que ja havíem rebut la sentència de mort. Això va passar perquè no confiéssim en nosaltres mateixos, sinó en el Déu+ que ressuscita* els morts.
10 Ell ens va salvar d’un perill de mort molt gran i ens tornarà a salvar. I tenim l’esperança que ens continuarà salvant.+
11 Vosaltres també ens podeu ajudar fent súpliques per nosaltres.+ Així, molts donaran gràcies per nosaltres a causa de l’ajuda que rebem com a resposta a les oracions de molts.+
12 Perquè estem orgullosos d’això: la nostra consciència dona testimoni que, en el món, i especialment amb vosaltres, ens hem comportat amb santedat i amb la sinceritat que ve de Déu, i no d’acord amb la saviesa humana,+ sinó d’acord amb la bondat immerescuda de Déu.
13 Perquè en realitat no us escrivim res que no pugueu llegir i entendre.* I confio que entendreu completament* aquestes coses,
14 tal com ja heu entès fins a cert punt que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, així com nosaltres ens sentirem orgullosos de vosaltres en el dia del nostre Senyor Jesús.
15 Amb aquesta confiança, tenia la intenció de venir a visitar-vos primer, perquè us alegréssiu per segona vegada.*
16 Us volia visitar de camí a Macedònia i també al tornar de Macedònia, i que llavors m’acompanyéssiu part del camí cap a Judea.+
17 Aquesta era la meva intenció però, creieu que em vaig prendre aquest assumpte a la lleugera? O bé que faig plans per interessos egoistes, i per això dic «sí, sí» i després «no, no»?
18 Però tan cert com que es pot confiar en Déu, el que us diem no és «sí» i després «no».
19 Perquè el Fill de Déu, Jesucrist, que nosaltres us vam predicar, tant jo com Silvà* i Timoteu,+ no va ser «sí» i després «no», sinó que en el seu cas «sí» ha sigut «sí».
20 Perquè totes les promeses que Déu ha fet han sigut «sí» per mitjà d’ell.+ Per això, per mitjà d’ell també diem «amén» a Déu,+ i així ell rep glòria per mitjà nostre.
21 Però qui garanteix que tant vosaltres com nosaltres som de Crist i qui ens va ungir és Déu.+
22 Ell també ens ha posat el seu segell+ i ha posat l’esperit en el nostre cor com a garantia del que vindrà.*+
23 I poso Déu per testimoni contra mi que, si encara no he vingut a Corint, ha sigut per consideració a vosaltres.
24 Amb això no vull dir que siguem amos de la vostra fe,+ sinó que som coŀlaboradors vostres perquè sigueu feliços, perquè és per la vostra fe que us manteniu ferms.
Notes a peu de pàgina
^ O «anima».
^ O «tots els nostres patiments».
^ O «patiment».
^ Lit. «la tribulació».
^ Lit. «aixeca».
^ O potser «que no conegueu bé i que no entengueu».
^ Lit. «fins a la fi».
^ O potser «perquè us en beneficiéssiu dues vegades».
^ També anomenat Siles.
^ O «fiança», «penyora».
