Apocalipsi 14:1-20
14 Aleshores vaig veure el Corder+ dret a la muntanya de Sió,+ i amb ell 144.000+ que tenen escrit al front el nom del Corder i el nom del seu Pare.+
2 Vaig sentir que del cel venia un so com el soroll de moltes aigües, com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com la veu de cantants que s’acompanyen amb l’arpa.
3 I canten el que sembla una cançó nova+ davant del tron i davant dels quatre éssers vivents+ i dels ancians.+ Ningú podia aprendre bé aquesta cançó excepte els 144.000+ que han sigut comprats de la terra.
4 Aquests són els que no es van contaminar amb dones; de fet, són verges.+ Són els que segueixen el Corder allà on vagi.+ Van ser comprats+ d’entre la humanitat com a primícies+ per a Déu i per al Corder,
5 i no es va trobar cap engany a la seva boca, no tenen cap defecte.+
6 I vaig veure un altre àngel que volava pel mig del cel. Tenia bones notícies eternes per anunciar-les als que viuen a la terra: a tota nació, tribu, llengua i poble.+
7 Deia amb veu forta: «Temeu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici.+ Per tant, adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar+ i les fonts d’aigua.»
8 Després va venir un segon àngel que deia: «Ha caigut! Babilònia la Gran+ ha caigut,+ la que va fer que totes les nacions beguessin del vi de la passió* de la seva immoralitat sexual!»*+
9 Després va venir un tercer àngel, que deia amb veu forta: «Si algú adora la bèstia ferotge+ i la seva imatge i rep una marca al front o a la mà,+
10 també beurà del vi de la fúria de Déu, abocat sense diluir a la copa de la seva ira.+ I serà turmentat amb foc i sofre+ davant dels àngels sants i davant del Corder.
11 El fum del seu turment* pujarà per sempre més.+ I aquells que adoren la bèstia ferotge i la seva imatge i que reben la marca+ del seu nom no tindran descans ni de nit ni de dia.
12 És per això que els sants, que obeeixen els manaments de Déu i s’aferren a la fe+ en* Jesús, han de tenir aguant.»+
13 I vaig sentir una veu del cel que deia: «Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en unió amb el Senyor.+ Sí, diu l’esperit, que descansin dels seus esforços, perquè les coses que van fer van amb ells.”»
14 Aleshores vaig veure un núvol blanc, i al núvol hi havia assegut algú semblant a un fill de l’home+ que portava una corona d’or al cap i una falç esmolada a la mà.
15 Un altre àngel va sortir del santuari del temple dient amb veu forta al que estava assegut al núvol: «Fes servir la falç i sega. Ha arribat l’hora de segar, perquè la collita de la terra ha madurat del tot.»+
16 I el que estava assegut al núvol va passar la falç per la terra, i la terra va ser segada.
17 Un altre àngel va sortir del santuari del temple que està al cel, i també tenia una falç esmolada.
18 I un altre àngel va sortir de l’altar, i tenia autoritat sobre el foc. I cridant amb veu forta, va dir al que tenia la falç esmolada: «Fes servir la teva falç esmolada i cull els raïms del cep de la terra, perquè el raïm ja està madur.»+
19 I l’àngel va passar la falç per la terra i va tallar el cep de la terra, i el va llançar al gran cup* de la fúria de Déu.+
20 Es va trepitjar el raïm* fora de la ciutat, i la sang que en va sortir va arribar fins a les brides dels cavalls a una distància de 1.600 estadis.*
Notes a peu de pàgina
^ O «còlera».
^ O «confinament», «empresonament».
^ Lit. «de».
^ Lloc on es trepitja el raïm.
^ Lit. «cup».
