Fets dels Apòstols 20:1-38
20 Quan l’aldarull es va calmar, Pau va fer cridar els deixebles i, després d’animar-los i d’acomiadar-se d’ells, va marxar cap a Macedònia.
2 Després de travessar aquelles regions animant els deixebles amb moltes paraules, va arribar a Grècia.
3 Allà s’hi va estar tres mesos, però quan estava a punt d’embarcar-se cap a Síria, els jueus van tramar un complot contra ell,+ i per això va decidir tornar per Macedònia.
4 El van acompanyar Sòpatre, el fill de Pirrus, de Berea; Aristarc+ i Segon, de Tessalònica; Gaius, de Derbe; Timoteu,+ i de la província d’Àsia, Tíquic+ i Tròfim.+
5 Ells van anar davant nostre i ens van esperar a Troas.
6 Nosaltres ens vam fer a la mar des de Filips després de la Festa dels Pans sense Llevat.+ Al cap de cinc dies ens vam trobar amb ells a Troas, on vam passar set dies.
7 El primer dia de la setmana, quan estàvem reunits per menjar, Pau va començar a parlar a tots els presents, ja que se n’havia d’anar el dia següent. Va allargar el seu discurs fins a mitjanit,
8 i per això hi havia molts llums a la sala del pis de dalt on estàvem reunits.
9 Un jove que es deia Eutic estava assegut a la finestra i es va quedar ben adormit mentre Pau parlava. I com que la son el va vèncer, va caure del tercer pis, i quan el van aixecar, ja era mort.
10 Pau va baixar, es va estirar damunt seu, el va abraçar+ i va dir: «Tranquils, el noi està viu.»+
11 Després Pau va pujar, va partir el pa i es va posar a menjar. Llavors va continuar parlant una bona estona fins que es va fer de dia, i se’n va anar.
12 I es van endur el noi amb vida i van sentir un consol immens.
13 Aleshores vam pujar al vaixell i ens vam fer a la mar cap a Assos, on havíem de recollir Pau tal com ens havia demanat, perquè ell havia decidit anar-hi a peu.
14 Quan Pau es va trobar amb nosaltres a Assos, va pujar al vaixell i vam marxar cap a Mitilene.
15 L’endemà ens vam fer a la mar des d’allà i vam arribar a l’altura de Quios. El dia següent vam parar a Samos, i el següent vam arribar a Milet.
16 Pau havia decidit no fer escala a Efès+ per no estar més temps a la província d’Àsia, perquè tenia pressa per arribar a Jerusalem+ el dia de la Festa de la Pentecosta si li era possible.
17 Però, des de Milet, va enviar un missatge a Efès per fer venir els ancians de la congregació.
18 Quan hi van arribar, Pau els va dir: «Ja sabeu com m’he comportat entre vosaltres des del primer dia que vaig arribar a la província d’Àsia.+
19 He servit el Senyor com un esclau amb tota humilitat+ i amb llàgrimes, i he patit proves a causa dels complots dels jueus.
20 També sabeu que mai he deixat de dir-vos res que fos per al vostre bé ni d’ensenyar-vos en públic+ i casa per casa,+
21 sinó que he donat un testimoni complet tant a jueus com a grecs perquè es penedeixin,+ tornin a Déu i tinguin fe en el nostre Senyor Jesús.+
22 I ara, guiat* per l’esperit, viatjo cap a Jerusalem, tot i que no sé què em passarà allà.
23 Només sé que, a cada ciutat, l’esperit sant no deixa d’advertir-me que m’esperen presó i patiments.+
24 Però la meva vida no té cap valor per a mi mentre acabi la meva carrera+ i compleixi el ministeri que em va donar el Senyor Jesucrist de donar un testimoni complet de les bones notícies de la bondat immerescuda de Déu.
25 »I ara sé que ningú de vosaltres, que vau rebre de mi el missatge del Regne, em tornarà a veure més.
26 Per això us he cridat, perquè avui sigueu testimonis que estic net de la sang de tots,+
27 perquè no he deixat mai d’explicar-vos tota la voluntat* de Déu.+
28 Cuideu-vos a vosaltres mateixos+ i cuideu tot el ramat, ja que l’esperit sant us n’ha nomenat superintendents+ perquè pastureu la congregació de Déu,+ que ell va comprar amb la sang del seu propi Fill.+
29 Sé que quan hagi marxat s’introduiran entre vosaltres llops ferotges*+ que no tractaran el ramat amb tendresa,
30 i d’entre vosaltres mateixos sortiran homes que ensenyaran idees distorsionades per arrossegar els deixebles i emportar-se’ls darrere seu.+
31 »Per tant, estigueu alerta, i no oblideu que durant tres anys,+ nit i dia, no he deixat d’aconsellar-vos amb llàgrimes a cadascun de vosaltres.
32 Ara us deixo a les mans de Déu i del missatge de la seva bondat immerescuda. Aquest missatge us pot enfortir i us pot donar l’herència entre tots els que han sigut santificats.+
33 No he desitjat la plata ni l’or ni la roba de ningú.+
34 Vosaltres mateixos sabeu que les meves mans han treballat per cobrir les meves necessitats+ i les d’aquells que m’han acompanyat.
35 En tot us he mostrat que heu de treballar de valent+ per ajudar els que són dèbils i que heu de recordar aquestes paraules del Senyor Jesús: “Fa més feliç donar+ que rebre.”»
36 I després de dir aquestes coses, es va agenollar amb tots ells i va orar.
37 Aleshores tots van plorar molt, es van abraçar a Pau* i el van besar tendrament.
38 Estaven molt tristos, sobretot perquè els havia dit que no el tornarien a veure més.+ I llavors el van acompanyar fins al vaixell.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «lligat».
^ O «tot el propòsit».
^ O «opressius».
^ Lit. «es van llançar al coll de Pau».
