Les bones notícies segons Mateu 22:1-46
22 Jesús els va tornar a parlar amb comparacions i els va dir:
2 «El Regne del cel es pot comparar a un rei que va preparar un banquet de casament+ per al seu fill.
3 Va enviar els seus esclaus a cridar els convidats al banquet, però els convidats no hi van voler anar.+
4 Va tornar a enviar uns altres esclaus a dir als convidats: “Ja tinc el menjar preparat, he fet matar els bous i els animals engreixats i tot està a punt. Veniu al banquet de casament.”
5 Però no van fer cas i se’n van anar, alguns al seu camp i uns altres al seu negoci,+
6 i la resta van agafar els esclaus, els van maltractar i els van matar.
7 »El rei es va enfurismar, va enviar les seves tropes, va matar aquells assassins i els va cremar la ciutat.+
8 Aleshores va dir als seus esclaus: “El banquet està a punt, però els convidats no mereixien ser-hi.+
9 Per tant, aneu als camins que surten de la ciutat i convideu al banquet tots els que hi trobeu.”+
10 Els esclaus van sortir als camins i van convidar tots els que van trobar, tant gent bona com dolenta. I la sala del banquet es va omplir de convidats.
11 »Quan el rei va entrar a veure els convidats, es va fixar en un home que no portava vestit de casament
12 i li va preguntar: “Amic, què fas aquí sense vestit de casament?” Però ell es va quedar callat.
13 Llavors el rei va dir als seus servidors: “Lligueu-lo de mans i peus i llanceu-lo a la foscor de fora. Allà és on plorarà i cruixirà les dents.”
14 »Perquè hi ha molts convidats, però pocs escollits.»
15 Aleshores els fariseus van marxar i van planejar la manera d’entrampar-lo en alguna cosa que digués.+
16 I van enviar els seus deixebles amb els partidaris d’Herodes+ a dir-li: «Mestre, sabem que sempre dius la veritat, que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat i que no busques l’aprovació de la gent perquè no et fixes en la seva aparença.
17 Així que, digues, què et sembla? Està permès* pagar l’impost* al Cèsar, o no?»
18 Però Jesús, que coneixia la seva maldat, els va dir: «Hipòcrites! Per què em poseu a prova?
19 Ensenyeu-me la moneda de l’impost.» I ells li van portar un denari.*
20 Aleshores Jesús els va dir: «De qui és aquesta imatge i aquesta inscripció?»
21 Ells van contestar: «Del Cèsar.» Llavors els va dir: «Doncs pagueu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu.»+
22 Quan ho van sentir, es van quedar impressionats, i el van deixar i se’n van anar.
23 Aquell mateix dia, els saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,+ van anar a preguntar-li:+
24 «Mestre, Moisès va dir: “Si un home mor sense haver tingut fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà.”+
25 Doncs bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer es va casar i, com que va morir sense tenir fills, el seu germà es va casar amb la viuda.
26 Li va passar el mateix al segon, al tercer... i així fins al setè.
27 Finalment, la dona també va morir.
28 Per tant, en la resurrecció, quin dels set germans serà el seu marit? Perquè va estar casada amb tots ells.»
29 Jesús els va contestar: «Us equivoqueu, perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu.+
30 Perquè en la resurrecció, ni els homes es casen ni les dones són donades en matrimoni, sinó que són com els àngels al cel.+
31 I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit que Déu us va dir:
32 “Jo soc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”?+ Ell no és Déu de morts, sinó de vius.»+
33 Al sentir-ho, la multitud es va quedar admirada de la seva ensenyança.+
34 Quan els fariseus van saber que havia fet callar els saduceus, van anar tots junts a veure’l.
35 I un d’ells, que era expert en la Llei, li va preguntar per posar-lo a prova:
36 «Mestre, quin és el manament més important de la Llei?»+
37 Ell li va contestar: «“Estima Jehovà,* el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima* i amb tota la teva ment.”+
38 Aquest és el primer manament i el més important.
39 El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com t’estimes a tu mateix.”+
40 Aquests dos manaments són el fonament de tota la Llei i dels Profetes.»+
41 Mentre els fariseus encara estaven allà reunits, Jesús els va preguntar:+
42 «Què penseu del Crist? De qui és fill?» Ells li van dir: «De David.»+
43 Llavors els va preguntar: «Doncs així, com és que David, guiat per l’esperit,+ l’anomena Senyor quan diu:
44 “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus’”?+
45 Si David li diu Senyor, com pot ser el seu fill?»+
46 Però ningú va ser capaç de respondre-li res. I des d’aquell dia ningú es va atrevir a fer-li més preguntes.
