Proverbis 7:1-27

  • Obeeix els manaments de Déu i viuràs (1-5)

  • Un jove ingenu es deixa seduir (6-27)

    • «Com un bou que va a l’escorxador» (22)

7  Fill meu, obeeix el que dici guarda com un tresor els meus manaments.+  2  Obeeix els meus manaments i viuràs;+valora les meves ensenyances* com la nineta dels teus ulls.  3  Lliga’ls als teus ditsi escriu-los al teu cor.*+  4  Digues a la saviesa: «Ets la meva germana»i a l’enteniment anomena’l parent,  5  i així et protegiran de la dona depravada,*+de les paraules seductores* de la dona immoral.*+  6  Des de la finestra de casa meva,a través de l’enreixat,* vaig mirar cap avall  7  i, mentre observava els ingenus,*vaig veure entre els joves un noi sense seny.*+  8  Ell passava pel carrer, a prop de la cantonada d’aquella dona,i anava en direcció a casa d’ella.  9  Era al capvespre, quan s’acaba el dia+i s’apropa la nit i la foscor. 10  Llavors vaig veure que se li acostava una donavestida com una prostituta+ amb el cor ple d’astúcia. 11  És escandalosa i desafiadora+i mai para* a casa. 12  Ara és al carrer, després a les places. Està a l’aguait a totes les cantonades.+ 13  Agafa el jove i li fa un petói, amb aire descarat, li diu: 14  «Havia de fer sacrificis de pau.*+ Avui he complert els meus vots. 15  Per això he sortit a trobar-te. T’he buscat i t’he trobat! 16  Sobre el meu llit he posat elegants cobrellits,lli d’Egipte de molts colors.+ 17  He perfumat el meu llit amb mirra, àloes* i canyella.+ 18  Vine, embriaguem-nos d’amor fins al matí,gaudim junts d’un amor apassionat. 19  El meu marit no és a casa;és lluny, ha sortit de viatge. 20  S’ha endut la bossa dels dinersi no tornarà fins al dia de la lluna plena.» 21  L’enganya amb molta persuasió,+el sedueix amb paraules meloses. 22  De sobte, ell va darrere d’ella, com un bou que va a l’escorxador,com un estúpid que serà castigat al cep,*+ 23  fins que una fletxa li travessa el fetge. Igual que un ocell que va directe a la trampa,ell no s’adona que això li costarà la vida.+ 24  Ara, fill meu, escolta’m,para atenció a les meves paraules. 25  No deixis que el teu cor es desviï cap als camins d’ella. No et perdis pels seus senders,+ 26  perquè ha fet que molts caiguin morts,+són molts els que ella ha matat.+ 27  La seva casa porta a la Tomba,*baixa cap a les habitacions fosques de la mort.

Notes a peu de pàgina

O «la meva llei».
Lit. «a la tauleta del teu cor».
Lit. «estranya». Consulta Pr 2:16.
O «meloses».
Lit. «estrangera». Consulta Pr 2:16.
O «la gelosia».
O «inexperts».
Lit. «cor».
Lit. «els seus peus mai són».
O «comunió».
Fa referència a una espècie d’arbres que produeixen una substància aromàtica.
O «als grillons».
O «al Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.