Els enemics religiosos de Jesús estan molt enfadats perquè Jesús acaba d’explicar unes paràboles que exposen la seva maldat. Els fariseus ara conspiren per entrampar-lo. Volen que Jesús digui alguna cosa per la qual el puguin entregar al governador romà. Per això, paguen alguns dels seus deixebles perquè l’entrampin (Lluc 6:7).

Llavors li diuen: «Mestre, sabem que tot el que dius i ensenyes és correcte, i que no fas favoritismes, sinó que ensenyes la veritat sobre Déu. ¿Està permès que paguem l’impost al Cèsar, o no?» (Lluc 20:21, 22). Jesús no es deixa enganyar per les seves adulacions, perquè sap que són hipòcrites i astuts. Si respongués: «No, no està bé pagar aquest impost», el podrien acusar de sedició contra Roma. Però si respongués: «Sí, pagueu aquest impost», la gent que està molesta per estar sota l’autoritat de Roma ho podria malinterpretar i anar en contra d’ell. Per tant, com respon?

Llavors, Jesús contesta: «Hipòcrites! Per què em poseu a prova? Ensenyeu-me la moneda de l’impost». Li porten un denari, i llavors Jesús pregunta: «De qui és aquesta cara i aquesta inscripció?». Ells contesten: «Del Cèsar». Aleshores, Jesús diu de manera magistral: «Doncs doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu» (Mateu 22:18-21).

 Els homes es queden meravellats per les paraules de Jesús i, després de la seva resposta tan hàbil, no saben què dir i se’n van. Però el dia encara no s’ha acabat, ni tampoc els seus esforços per entrampar-lo. Després d’aquesta temptativa fallida dels fariseus, els líders d’un altre grup religiós s’apropen a Jesús.

Els saduceus, que no creuen en la resurrecció, fan una pregunta que té a veure amb la resurrecció i el matrimoni de cunyat. Ells pregunten: «Mestre, Moisès va dir: “Si un home mor sense fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà”. Doncs bé, entre nosaltres hi havia set germans. El primer es va casar i va morir sense tenir fills, i el seu germà es va casar amb la viuda. Li va passar el mateix al segon i al tercer, i així fins al setè. Finalment, la dona també va morir. Per tant, en la resurrecció, ¿quin dels set germans serà el seu marit? Perquè va estar casada amb tots ells» (Mateu 22:24-28).

Basant-se en els escrits de Moisès, els quals els saduceus accepten, Jesús contesta: «¿No veieu que esteu equivocats perquè no coneixeu ni les Escriptures ni el poder de Déu? Perquè quan ressuscitin d’entre els morts, ni els homes ni les dones es casaran, sinó que seran com els àngels del cel. Però pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit al llibre de Moisès, al relat de l’arbust que cremava, que Déu li va dir: “Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”? Ell no és un Déu de morts, sinó de vius. Esteu molt equivocats» (Marc 12:24-27; Èxode 3:1-6). Les multituds es queden atònites per aquesta resposta.

Jesús ha deixat sense paraules tant els fariseus com els saduceus. Per això, ara aquests enemics s’uneixen per tornar-lo a posar a prova. Un escriba pregunta: «Mestre, quin és el manament més important de la Llei?» (Mateu 22:36).

Jesús respon: «El primer és: “Escolta, Israel, Jehovà el nostre Déu, és un sol Jehovà. Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb tota la teva ment i amb totes les teves forces”. El segon és aquest: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més important que aquests» (Marc 12:29-31).

Quan l’escriba sent la resposta, diu: «Mestre, el que has dit és veritat: “Ell és un de sol, i no n’hi ha cap altre a part d’ell”; i estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment, amb totes les forces, i estimar els altres com a un mateix, té molt més valor que totes les ofrenes cremades i sacrificis». Jesús veu que l’escriba ha contestat assenyadament, i li diu: «No estàs lluny del Regne de Déu» (Marc 12:32-34).

Durant tres dies (del 9 a l’11 de nissan), Jesús ha estat ensenyant al temple. Algunes persones, com aquest escriba, l’han escoltat amb moltes ganes. Però aquest no és el cas dels líders religiosos, que ara ja no s’atreveixen a preguntar-li res més.