1. Jehovà, tu saps molt bé quan dormo,

saps quan em llevo si m’he desvetllat.

Coneixes bé tot el que dins meu sento,

allò que dic, el meu camí,

tu tot ho saps.

Vas veure’m quan jo era al ventre,

quan començà el meu cor a bategar.

Tot el que soc estava escrit al llibre.

No puc més que meravellar-me,

oh Jehovà!

T’alabaré, Déu, per les teves obres.

Soc ben conscient que ets el Creador.

I si tinc por i la foscor m’atrapa,

sé que estaràs al meu costat, Senyor.

De tu enlloc puc amagar-me,

no hi ha racó on quedi ocultat.

Ni dins la mar, ni dins la nit més fosca,

ni dins la tomba quedaria oblidat.