Explica’ns quins són els teus antecedents religiosos.

El meu pare va néixer a l’Índia, i la meva mare, també d’origen indi, a Uganda. Tots dos seguien els costums hindús. Sóc el segon de tres fills i em vaig criar a Nairobi (Kenya), on vivien molts altres hindús.

Com se’t va despertar l’interès per la ciència?

Sempre m’han interessat els animals. Sovint anava amb els meus amics a fer senderisme i acampada per gaudir de la natura. Volia ser cirurgià veterinari, però després d’acabar els estudis en una escola tècnica de Nairobi, me’n vaig anar a Anglaterra a estudiar patologia a la Universitat de Londres. Més tard, em vaig especialitzar en la investigació del cervell humà.

Van influenciar els estudis en les teves creences religioses?

Sí. Com més estudiava, més difícil se’m feia creure en la mitologia i les tradicions hindús, com l’adoració d’animals i d’imatges.

Per què vas acceptar la teoria de l’evolució?

De jove, les persones que em rodejaven pensaven que l’evolució humana havia començat a l’Àfrica, i sovint es parlava d’això a l’escola. A més els professors, fins i tot els de la universitat, sempre ens feien pensar que tots els científics respectats creien en l’evolució.

 Per què et vas replantejar la qüestió de l’origen de la vida?

Quan portava uns anys estudiant biologia i anatomia, un company em va parlar del que estava aprenent a la Bíblia amb els testimonis de Jehovà, i això em va despertar la curiositat. Llavors, els Testimonis van fer un congrés al centre on estudiàvem i hi vaig assistir. Més tard, dues missioneres que eren Testimonis em van explicar algunes ensenyances bíbliques. La creença en un gran Dissenyador que té les respostes a les qüestions més importants de la vida, no era com la mitologia, i em va semblar molt raonable.

Se’t va fer més difícil creure en Déu pels teus coneixements mèdics?

Tot al contrari! A mesura que estudiava anatomia, em vaig adonar de la gran complexitat i el disseny dels éssers vius. Pensar que tot això es deu a un procés aleatori ja no tenia sentit.

Ens pots posar un exemple?

He estudiat el cervell humà des de principis dels 70, i aquest òrgan tan extraordinari mai em deixa de sorprendre. Conté els pensaments i la memòria, i és el centre de control de moltes funcions vitals. També és l’eix central de tots els sentits, i interpreta la informació que rebem tant de dins com de fora del nostre cos.

El funcionament del nostre cervell es deu en gran part a la seva composició química i a la seva complexa xarxa de neurones, que són les seves cèŀlules principals. El cervell humà té milions de neurones que es comuniquen entre elles a través de llargues fibres anomenades axons. Des d’aquests axons una sola neurona pot fer milers de connexions amb altres neurones mitjançant unes fibres ramificades que s’anomenen dendrites. El nombre total de connexions que es produeixen és astronòmic! A més, aquesta selva de neurones i dendrites no és caòtica, sinó precisa. Podríem parlar d’un espectacular ‘cablejat elèctric’.

Explica’ns una mica més.

Aquest cablejat es desenvolupa de manera ordenada durant la formació d’un nadó i continua un cop ha nascut. Les neurones envien fibres a altres neurones que poden estar a pocs centímetres, cosa que a nivell ceŀlular suposa una gran distància. Per cert, l’objectiu d’aquestes fibres no és una cèŀlula en particular, sinó una part concreta de la cèŀlula.

Quan una nova fibra surt d’una neurona, rep la guia de senyals químics que li diuen «atura’t», «endavant» o «gira», fins que arriba al seu destí. Sense unes instruccions clares, les fibres es perdrien. Començant per les instruccions escrites a l’ADN, tot aquest procés està molt ben orquestrat.

Encara estem molt lluny d’entendre del tot el desenvolupament i funcionament del cervell, incloent-hi la formació dels records, les emocions i els pensaments. Per a mi, el sol fet que el cervell funcioni —sense parlar de la seva eficiència i formació— indica que hi ha d’haver una ment molt superior a la nostra.

Per què et vas fer testimoni de Jehovà?

Els Testimonis em van demostrar que la Bíblia és la Paraula de Déu. Per exemple, encara que no és un llibre científic, quan parla de ciència sempre és precisa. A més, conté profecies exactes, i millora la vida d’aquells que apliquen les seves ensenyances. De fet, la meva vida n’és una mostra. Des que em vaig fer testimoni de Jehovà el 1973, la Bíblia ha estat la meva guia. Com a resultat, tinc una vida amb propòsit i plena de satisfacció.