Aristòtil va escriure sobre art, astronomia, biologia, ètica, lleis, llenguatge, lògica, magnetisme, metafísica, moviment, poesia, política, psicologia, retòrica i inclús sobre plaers. També va escriure sobre l’ànima, que ell considerava mortal. Però els dos camps que l’han fet més conegut són la biologia i la lògica.

Els antics erudits grecs volien explicar el món natural basant-se en el poder de l’observació, la deducció i la lògica. Començaven pensant en el que semblaven veritats evidents i, després de donar-li moltes voltes a aquestes veritats, esperaven arribar a conclusions encertades.

Seguint aquesta filosofia, van arribar a bones conclusions, com ara que hi ha un ordre invisible a l’univers. Però el problema principal era que només es basaven en el que veien a simple vista, i això va fer que algunes ments brillants, com la d’Aristòtil, cometessin errors. Per exemple, pensaven que els planetes i les estrelles es movien al voltant de la Terra, i és que en aquell moment semblava el més evident. El llibre The Closing of the Western Mind («Es tanca la ment del món occidental») explica: «Semblava  que tant la raó com l’experiència confirmaven el punt de vista grec que la Terra era el centre de l’univers».

Aquest punt de vista erroni podria haver-se quedat aquí, a l’àmbit de la ciència. Però no va ser així.

A l’Europa «cristiana» de l’època medieval, les ensenyances d’Aristòtil es van considerar veritats fonamentals, és a dir, eren acceptades per tothom. Això va passar després que els teòlegs catòlics incorporessin les creences d’Aristòtil en els seus escrits, i un cas notable en va ser Tomàs d’Aquino (aprox. 1224-1274). Així que la idea d’Aristòtil que la Terra estava immòbil i era el centre de l’univers es va convertir en un dogma catòlic. Els líders protestants, com Calví i Luter, també van acceptar aquestes ensenyances i van afirmar que eren bíbliques (consulta el requadre « Anaven més enllà del que estava escrit»).

«En molts camps, no es podia diferenciar el que [pensava Aristòtil] del catolicisme», va dir l’escriptor Charles Freeman. Per això s’ha dit que Aquino va «batejar» Aristòtil en la fe catòlica. Però, segons Freeman, en realitat havia estat Aquino qui «s’havia convertit a l’aristotelisme». I podem afegir que, fins a cert punt, també ho havia fet l’Església. Per causa d’això, quan Galileu, un astrònom i matemàtic italià, va presentar proves basades en l’observació que demostraven que la Terra gira al voltant del Sol, el van fer comparèixer davant la Inquisició i el van forçar a retractar-se. * Resulta irònic que Aristòtil reconegués que el coneixement científic era progressiu i que s’havia d’anar revisant, mentre que la religió no va ser capaç d’acceptar-ho. Com hagués canviat la història si ho haguessin fet!