1, 2. Per què va perdre Saül l’aprovació de Déu? (Mira la imatge del principi.)

QUAN Jehovà va escollir Saül per ser rei, aquest era un home modest i respectat per tots (1 Sam. 9:1, 2, 21; 10:20-24). Però, poc després de començar a governar, va actuar amb arrogància i orgull. Per exemple, en certa ocasió milers de filisteus planejaven atacar el poble d’Israel. El profeta Samuel li havia dit a Saül que vindria a oferir un sacrifici a Jehovà. Però els israelites van començar a tenir por i, abans que el profeta arribés, molts d’ells van abandonar Saül. Segurament aquest va pensar que havia de fer alguna cosa, i que ho havia de fer ja. Així que, tot i no estar-hi autoritzat, Saül va oferir un sacrifici; i això a Jehovà no li va agradar gens ni mica (1 Sam. 13:5-9).

² Tan bon punt Samuel va arribar a Guilgal, va renyar Saül. Ara bé, en lloc d’acceptar la disciplina del profeta, el rei va començar a posar excuses i li va carregar el mort als altres, traient-li importància al que havia fet (1 Sam. 13:10-14). Això va desencadenar una sèrie d’esdeveniments que al final van fer que perdés el seu regnat i, encara pitjor, l’aprovació  de Jehovà (1 Sam. 15:22, 23). Tot i que va tenir un començament força prometedor, la vida de Saül va acabar molt malament (1 Sam. 31:1-6).

3. a) Què opinen molts sobre la modèstia? b) Quines preguntes es respondran?

³ Avui dia vivim en un món competitiu on molts pensen que per tenir èxit a la vida han de ser millors que la resta; però, és clar, a costa de la modèstia. Per exemple, una estrella del cinema molt coneguda que va entrar en el món de la política va dir en certa ocasió: «La modèstia és una paraula que no m’aplica en absolut, i espero que mai ho faci». Llavors, per què és important ser modest? Què implica la modèstia? Com podem tenir un punt de vista equilibrat? I com podem ser modestos tot i estar sota pressió? En aquest article es respondran les tres primeres preguntes i l’última, al següent.

4. Com actua la persona arrogant?

⁴ La Bíblia fa un contrast entre la modèstia i l’arrogància al dir: «Darrere la supèrbia ve la deshonra, amb la modèstia ve la saviesa» (Prov. 11:2, BEC). Amb raó David li va demanar a Jehovà que el protegís de l’arrogància (Sl. 19:13). Però, què és l’arrogància? La persona arrogant és impacient i fa coses sense l’autorització deguda. Com que tots hem heretat el pecat, podem actuar amb arrogància en algun moment determinat. Ara bé, tal com demostra l’exemple del rei Saül, si això es converteix en un hàbit, tard o d’hora ens portarà a la desaprovació de Déu. Salm 119:21 diu de Jehovà: «Tu reprens els [...] arrogants». Per què ho fa?

5. Per què és molt greu actuar amb arrogància?

⁵ Actuar amb arrogància no vol dir cometre un simple error; és molt més greu. Primer, quan som arrogants, estem faltant al respecte a Jehovà, que és el nostre Déu i governant. Segon, si fem coses que no estem autoritzats a fer, és probable que tinguem problemes amb els altres (Prov. 13:10). I tercer, quan és obvi que hem actuat amb arrogància, podríem quedar avergonyits o en evidència (Lc. 14:8, 9). La persona que actua amb arrogància mai arriba a bon port. Tal com mostra la Bíblia, la modèstia sempre és la millor opció.

6, 7. Què és la humilitat, i quina relació té amb la modèstia?

⁶ La modèstia i la humilitat són dues qualitats que estan molt relacionades. A la Bíblia, la humilitat té la connotació d’estar lliure d’orgull o arrogància. La persona que és humil sempre veu els altres com a superiors (Fili. 2:3). Aquest tipus de persona també sol ser modesta, i té una visió equilibrada d’ella mateixa, tant pel que fa a les seves habilitats com als seus èxits. També reconeix els seus errors, i accepta suggeriments i noves idees. A Jehovà li agrada molt la humilitat.

⁷ A la Bíblia, la modèstia també s’aplica a la persona que té un punt de vista objectiu de si mateixa i és conscient dels seus límits. Aquesta qualitat l’ajuda a tractar bé els altres i mostrar-los el respecte que es mereixen.

8. Quins símptomes podrien indicar que estem sent arrogants?

⁸ Ara bé, podríem començar a pensar o actuar amb arrogància sense ser-ne  conscients? Analitzem-ne alguns senyals. Pot ser que comencem a sentir-nos més importants que els altres per les responsabilitats que tenim a la congregació (Rm. 12:16). O és possible que sempre vulguem ser el centre d’atenció (1 Tim. 2:9, 10). Fins i tot, podria ser que, com que coneixem certes persones o tenim certes responsabilitats, intentéssim imposar el nostre punt de vista (1 Cor. 4:6). Aquests símptomes podrien ser una indicació que hem traspassat els límits de la modèstia i ens estem tornant arrogants.

9. Per què algunes persones es fan arrogants? Posa’n un exemple.

⁹ La persona que no controla els seus desitjos egoistes pot acabar actuant amb arrogància. Per exemple, això és el que podria passar si fóssim egoistes, envejosos o no sabéssim controlar el mal geni. De fet, per aquesta raó, Jehovà va haver de reprendre Absalom, Ozies i Nabucodonosor, entre d’altres (2 Sam. 15:1-6; 18:9-17; 2 Cròn. 26:16-21; Dan. 5:18-21).

10. Per què no hem de jutjar els motius dels altres? Posa’n un exemple.

¹⁰ Amb tot, existeixen altres factors que també podrien fer que algú actués amb arrogància. Analitzem, per exemple, els relats de Gènesi 20:2-7 i Mateu 26:31-35. A primera vista podria semblar que Abimèlec i Pere van ser arrogants. Però, què els va portar a actuar d’aquesta manera? Van ser desitjos egoistes? Podria ser que no coneguessin tots els detalls o que actuessin sense pensar? Com que no podem llegir el cor de les persones, és savi i amorós no treure conclusions sobre per què han actuat de certa manera (llegeix Jaume 4:12).

11. Quina relació hi ha entre ser modest i reconèixer el nostre paper dins el poble de Déu?

¹¹ La modèstia comença per entendre quin és el nostre lloc dins l’organització de Déu. Jehovà és un Déu organitzat; per això, cadascú té una funció diferent dins el seu poble. Ara bé, per a ell, tothom és igual d’important. Jehovà ha donat a tots els seus servents diferents habilitats, talents o punts forts (Rm. 12:4-8). Si som modestos, els utilitzarem com a Ell li agrada, és a dir, per honrar-lo i en benefici dels altres (llegeix 1 Pere 4:10).

12, 13. Què hauríem de recordar si experimentem canvis en el nostre servei a Jehovà?

¹² Ara bé, el nostre lloc dins l’organització de Déu no té perquè ser sempre el mateix; pot canviar amb el temps. Pensa en Jesús. Al principi ell era l’únic que estava amb Jehovà (Prov. 8:22). Però després va ajudar el seu Pare a crear altres àngels, l’univers i per últim els humans (Col. 1:16). Amb tot, temps més tard, Jesús va néixer com un nadó a la terra i va arribar a ser un home adult (Fili. 2:7). Després d’haver sacrificat la seva vida, Jesús va tornar al cel i el 1914 va començar a regnar (Heb. 2:9). I aquest no serà l’últim canvi d’assignació. Després del Regnat de Mil Anys, Jesús li tornarà el Regne al seu Pare «a fi que Déu sigui el tot en tots» (1 Cor. 15:28).

¹³ És possible que les nostres responsabilitats també canviïn amb el pas del temps, sovint com a conseqüència de decisions que hem pres. Per exemple, ¿pot ser que abans fossis solter però que ara estiguis casat? Has tingut fills? T’has fet gran i has simplificat  la teva vida per començar a servir de pioner? Totes i cadascuna d’aquestes decisions segurament porten benediccions, però també responsabilitats. Les nostres circumstàncies canvien amb el temps, i això pot fer que estiguem més o menys limitats per servir a Jehovà. Ets jove o gran? Te’ns una bona salut? Jehovà sempre té en compte què podem fer i ens utilitza de la millor manera. És raonable i no espera més del que li podem donar. Al contrari, valora qualsevol esforç que fem per ell (Heb. 6:10).

14. Com ens ajuda la modèstia a ser feliços en qualsevol circumstància?

¹⁴ Jesús sempre va disfrutar de totes les assignacions que el seu Pare li va donar, i nosaltres també ho podem fer (Prov. 8:30, 31). La persona modesta sempre està contenta amb les responsabilitats que té a la congregació, i no es capfica amb tenir-ne més. Tampoc li sap greu que els altres en rebin de noves. Al contrari, és feliç amb les responsabilitats actuals perquè entén que provenen de Jehovà. A més, respecta el lloc que els altres tenen dins l’organització de Déu i els hi dóna suport (Rm. 12:10).

15. Què podem aprendre de l’exemple de Gedeó?

¹⁵ Gedeó és un bon exemple de modèstia en acció. Quan Jehovà li va demanar que salvés el poble d’Israel dels madianites, Gedeó li va respondre: «El meu clan és el més feble a Manassès, i jo sóc el més petit en la casa del meu pare»  (Jut. 6:15). Però aquest servent de Déu va confiar en Jehovà i va acceptar aquella assignació. Ara bé, Gedeó es va assegurar d’haver entès la Seva petició i li va demanar que el guiés (Jut. 6:36-40). Tot i que Gedeó era un home valent, va actuar amb saviesa i precaució (Jut. 6:11, 27). I no va aprofitar aquesta situació per ser el nou governant del poble. Al contrari, tan aviat com va complir amb la seva assignació, se’n va tornar a casa (Jut. 8:22, 23, 29).

16, 17. Quins factors té en compte la persona modesta que vol progressar en sentit espiritual?

¹⁶ Ser modest no significa quedar-se estancat en el servei a Jehovà o evitar més responsabilitats. De fet, la Bíblia ens anima a progressar (1 Tim. 4:13-15). Però, ¿depenem dels canvis d’assignació per progressar a la veritat? En realitat, no. Jehovà pot beneir-nos en qualsevol assignació i ajudar-nos a progressar com a persones espirituals. D’aquesta manera el podrem servir millor a Ell i als altres.

¹⁷ Abans d’acceptar una nova assignació, la persona que és modesta s’assegura del que s’espera d’ella. D’aquesta manera podrà analitzar les seves circumstàncies. Pot ser que es pregunti si podrà atendre aquesta nova responsabilitat sense deixar de costat altres tasques importants, o si podrà delegar part de la seva feina actual per tal d’acceptar noves assignacions. Si la resposta a una d’aquestes preguntes és no, potser és una indicació que no és la persona més adequada i que algú altre se’n pot encarregar. Orar i analitzar la nostra situació ens ajudarà a no fer més del que podem fer. És possible que, sent modestos, haguem de dir que no.

18. a) Què fa la persona modesta quan rep una nova assignació? b) Com ens ajuda Romans 12:3 a ser modestos?

¹⁸ Ara bé, si decidim acceptar una nova assignació, l’exemple de Gedeó ens ensenya una gran lliçó: és impossible tenir èxit sense la guia i la benedicció de Jehovà. Al cap i a la fi, per caminar al Seu costat hem de ser modestos (Miq. 6:8). Per tant, si acceptem una nova responsabilitat, ens hem de deixar portar per Ell mitjançant la Bíblia i la seva organització. Mai oblidem que qualsevol responsabilitat que tinguem dins l’organització no és gràcies a les nostres habilitats o per mèrits propis, sinó perquè Jehovà és humil i ens vol ajudar (Sl. 18:35). La persona modesta tindrà una opinió equilibrada de si mateixa i no pensarà que és millor del que realment és (llegeix Romans 12:3).

19. Per què hem de ser modestos?

¹⁹ Com que Jehovà és l’únic Creador i Sobirà de l’univers, la persona modesta reconeix que només Ell és digne «de rebre la glòria» (Ap. 4:11). D’altra banda, la modèstia ens ajudarà a ser feliços fent tot el que puguem per servir Jehovà, siguin quines siguin les nostres responsabilitats. A més, la modèstia farà que honrem els nostres germans respectant els seus sentiments i opinions. Com a resultat, promourem la unitat dins el poble de Déu. La persona modesta també és prudent i pensa abans d’actuar, evitant cometre errors greus. Està clar que Jehovà vol que siguem modestos, i nosaltres també ho volem ser. Ara bé, com podem reaccionar amb modèstia quan ens trobem sota pressió? La resposta a aquesta pregunta s’analitzarà en el següent article.