De vegades, un descobriment arqueològic confirma directament o indirectament l’existència d’un personatge bíblic. Per exemple, el 2011, uns erudits israelians van publicar informació sobre una troballa d’aquest tipus. Es tractava d’una ossera de dos mil anys d’antiguitat, un cofre de pedra calcària decorat on es van dipositar els ossos d’un mort després que la carn es descompongués.

En aquesta ossera hi ha la següent inscripció: «Míriam filla de Josuè fill de Caifàs, sacerdot de Maazià de la casa d’Imrí». Caifàs va ser el gran sacerdot jueu que va estar implicat en el judici i execució de Jesús (Jn. 11:48-50). L’historiador Josep Flavi va dir que aquest era «Josep, qui també s’anomenava Caifàs». Aquesta ossera pertanyia a un dels familiars d’aquest gran sacerdot. Ara bé, anteriorment s’havia trobat una altra ossera amb una inscripció que es pensava que pertanyia a un gran sacerdot que es va fer anomenar Yehosef bar Caiapha (Josep fill de Caifàs). * Per tant, Míriam era parenta de Caifàs.

Segons l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel, l’ossera de Míriam va ser robada per uns lladres que havien saquejat una tomba antiga. L’anàlisi d’aquest objecte i de la seva inscripció en confirma l’autenticitat.

L’ossera també ens dóna una nova dada. Fa referència a «Maazià», que era l’última de les vint-i-quatre classes o grups sacerdotals que servien al temple de Jerusalem per torns (1 Par. [Cròn.] 24:18). Segons l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel, la inscripció d’aquesta ossera revela que «la família de Caifàs estava emparentada amb la classe Maazià».

La inscripció també menciona la casa d’Imrí. Quant a aquesta part de la inscripció, hi ha dues interpretacions possibles. L’Autoritat d’Antiguitats d’Israel diu que «la primera possibilitat és que la casa d’Imrí sigui el nom d’una família sacerdotal, els fills d’Immer (Esd. 2:36, 37; Neh. 7:39-42), els descendents dels quals inclouen membres de la classe Maazià. La segona possibilitat és [que la casa d’Imrí sigui] el lloc d’origen de la difunta o de tota la seva família». En qualsevol cas, l’ossera de Míriam és una evidència que la Bíblia parla de persones i famílies de la vida real.