1. (a) Com reacciona la gent als recordatoris, i per què? (b) Com pot afectar l’orgull el punt de vista de les persones sobre els consells?

NO TOTHOM reacciona de la mateixa manera quan rep consell. Algunes persones potser accepten educadament un recordatori de part d’algú que té autoritat, mentre que si el dóna algú igual a elles o amb menys autoritat, potser el rebutgen sense pensar-s’ho dues vegades. La resposta emocional a la disciplina i la reprensió també pot variar molt; pot anar des de sentir pena, tristesa o vergonya fins a sentir motivació i tenir ganes de millorar. Per què hi ha reaccions tan diferents? L’orgull és un dels factors. És cert, un esperit altiu pot enterbolir el punt de vista de les persones sobre els consells i fer que els rebutgin i no se’n beneficiïn (Prov. 16:18).

2. Per què els cristians verdaders agraïm els consells de la Paraula de Déu?

² En canvi, els cristians verdaders agraïm que se’ns donin consells útils, especialment quan estan basats en la Paraula de Déu. Els recordatoris de Jehovà ens donen perspicàcia, ja que ens ensenyen i ens ajuden a evitar trampes, com ara el materialisme, la immoralitat sexual i l’abús de les drogues o de l’alcohol (Prov. 20:1; 2 Cor. 7:1; 1 Tes. 4:3-5; 1 Tim. 6:6-11). A més, obeir els recordatoris de Jehovà fa que tinguem un «cor feliç» (Is. 65:14).

3. Quina actitud del salmista fem bé d’imitar?

³ Si volem continuar sent amics del nostre Pare celestial, hem de continuar aplicant les seves instruccions sàvies a la nostra vida. Fem bé d’imitar l’actitud del salmista, qui va escriure: «He pres per herència perpètua els teus preceptes, perquè són l’alegria  del meu cor» (Sl. 119:111, BEC). I nosaltres? Sentim goig pels manaments de Jehovà? O de vegades els trobem feixucs? Si en alguna ocasió ens irritéssim en rebre un consell, no ens hauríem de desanimar. Perquè això no ens passi, hem d’enfortir la nostra confiança en la saviesa infinita de Jehovà. Analitzem tres maneres d’aconseguir-ho.

4. Què es va mantenir constant en la vida de David?

⁴ Tot i que el rei David va tenir molts alts i baixos al llarg de la seva vida, hi va haver una cosa que es va mantenir constant: la confiança absoluta en el seu Creador. Per això va dir: «A vós elevo la meva ànima, Jahvè, Déu meu..., en vós confio» (Sl. 25:1, 2). Què el va ajudar a tenir una confiança tan forta en el seu Pare celestial?

5, 6. Què ens diuen les oracions de David sobre l’amistat que tenia amb Jehovà?

⁵ Molta gent només prega quan passa per penúries. Ara bé, què pensaries si un amic o un familiar només et parlés quan necessita diners o un cop de mà? Amb el temps potser començaries a qüestionar els seus motius. Però l’amistat de David amb Jehovà no va ser així. Durant tota la seva vida, tant en els moments bons com en els dolents, va demostrar que tenia fe en Jehovà i que l’estimava (Sl. 40:9 [40:8 en NM]).

⁶ Fixa’t en les paraules de lloança i d’agraïment que David va dir a Jehovà: «Jahvè, sobirà nostre, que n’és de gloriós el vostre nom per tota la terra! La majestat que teniu dalt del cel» (Sl. 8:2 [8:1 en NM]). No notes l’amistat tan íntima que David tenia amb el seu Pare celestial? Estava tan impressionat per la magnificència i la glòria de Déu que es va sentir inspirat a lloar Jehovà «tot el dia» (Sl. 35:28).

7. Com ens beneficia apropar-nos a Déu per mitjà de l’oració?

⁷ Igual que David, hem de parlar regularment amb Jehovà per tal d’enfortir la nostra confiança en ell. La Bíblia diu: «Apropeu-vos a Déu, i s’aproparà a vosaltres» (Jm. 4:8). Apropar-se a Déu per mitjà de l’oració també és una manera important d’obtenir esperit sant (llegeix 1 Joan 3:22).

8. Per què hauríem d’evitar fer oracions repetitives?

⁸ Quan ores, tendeixes a repetir les mateixes frases o a usar les mateixes expressions una vegada rere l’altra? Si et passa això, abans de fer l’oració, dedica una mica de temps a pensar què vols dir. Creus que al teu amic o familiar li agradaria que sempre li repetissis les mateixes paraules? Al final potser acabaria fent-se el sord. Pel que fa a Jehovà, ell mai rebutjaria una oració sincera d’un servent seu. Però, quan parlem amb ell, hem d’evitar fer-nos esclaus d’una rutina.

9, 10. (a) Què hauríem d’incloure en les nostres oracions? (b) Què ens pot ajudar a fer oracions sinceres?

⁹ Òbviament, si desitgem apropar-nos a Déu, les nostres oracions no poden ser superficials. Com més obrim el cor a Jehovà, més a prop d’ell estarem i més hi confiarem. Però, què hauríem d’incloure en les nostres oracions? La Paraula de Déu respon: «Manifesteu a Déu en tota ocasió les vostres necessitats per mitjà de l’oració i de la pregària, amb acció de gràcies» (Fili. 4:6). És a dir, en les nostres oracions podem parlar de tot allò que afecta la nostra relació amb Déu o la nostra vida com a servents seus.

¹⁰ Podem aprendre molt de les oracions que homes i dones fidels del passat van fer (1 Sam. 1:10, 11; Ac. [Fe.]  4:24-31). El llibre dels Salms recull moltes oracions sinceres i cançons dedicades a Jehovà, en les quals hi trobem reflectides les emocions que una persona pot arribar a sentir, des de l’angoixa fins al goig. Analitzar aquestes expressions de servents lleials de Jehovà ens ajudarà a fer oracions significatives.

11. Per què hem de meditar els consells de Déu?

¹¹ David va afirmar: «És ferm el que Jahvè disposa, dóna seny als ignorants» (Sl. 19:8 [19:7 en NM]). Encara que fóssim «ignorants», o inexperts, podem ser assenyats sempre que obeïm els manaments de Déu. Però a la Bíblia trobem alguns consells que cal que meditem si ens en volem beneficiar plenament. Aquest és el cas si volem mantenir integritat quan se’ns pressiona a l’escola o a la feina, sostenir el criteri de Déu sobre la sang, mantenir neutralitat cristiana i aplicar els principis bíblics que tenen a veure amb la nostra aparença i manera de vestir. Abans que sorgeixin situacions com aquestes, és bo que tinguem la mateixa opinió que té Jehovà i aleshores decidir què farem. Preveure aquestes situacions i preparar-nos pot evitar que ens fem mal (Prov. 15:28).

12. Què podem meditar per tal de complir amb els recordatoris de Déu?

¹² Mentre esperem el compliment de les promeses de Déu, demostra la nostra manera de viure que ens mantenim desperts en sentit espiritual? Per exemple, de debò creiem que Babilònia, la gran, aviat serà destruïda? Veiem les benediccions futures, com ara la vida eterna al paradís a la Terra, tan reals com ho eren quan les vam aprendre? Continuem sent entusiastes en el ministeri i no permetem que els assumptes personals ocupin el primer lloc? I què es pot dir de l’esperança de la resurrecció, la santificació del nom de Jehovà i la vindicació de la seva sobirania? Segueixen sent temes importants per a nosaltres? Meditar aquestes preguntes ens ajudarà a imitar el salmista i fer que els «preceptes» de Jehovà siguin la nostra «herència perpètua» (Sl. 119:111, BEC).

13. Per què els cristians del segle primer no van comprendre del tot algunes coses? Posa’n un exemple.

¹³ Actualment, pot ser que algunes coses que es mencionen a la Bíblia no s’entenguin del tot perquè, per a Jehovà, encara no ha arribat el moment d’aclarir-les. Per exemple, una vegada rere una altra, Jesús va dir als seus apòstols que hauria de patir i morir (llegeix Mateu 12:40; 16:21). Però els apòstols no van entendre què volia dir Jesús fins que va ressuscitar, es va fer un cos humà, es va aparèixer a uns quants deixebles i, tal com diu la Bíblia, «els obrí la intel·ligència perquè comprenguessin les Escriptures» (Lc. 24:44-46; Ac. 1:3). De manera similar, els seguidors de Crist no van comprendre que el Regne de Déu s’establiria al cel fins que van rebre esperit sant a la Pentecosta del 33 de la n. e. (Ac. 1:6-8).

14. Quin bon exemple ens van donar alguns germans de principis del segle XX?

¹⁴ Semblantment, a l’inici del segle XX, els cristians verdaders tenien expectatives equivocades pel que fa als «darrers dies» (2 Tim. 3:1). A tall d’exemple, l’any 1914 alguns pensaven que anirien al cel immediatament; però això no va passar. Aleshores, després d’estudiar diligentment les Escriptures, es van adonar que encara calia realitzar una campanya extensa de predicació (Mc. 13:10). És per això que, l’any 1922, J. F. Rutherford, qui aleshores encapçalava  l’obra de predicar, va dir el següent als assistents al congrés internacional de Cedar Point, Ohio (EUA): «Mireu! El Rei governa! Vosaltres sou els seus agents de publicitat. Per tant, anuncieu, anuncieu, anuncieu el Rei i el seu Regne». Des de llavors, la proclamació del «missatge joiós del Regne» ha estat un tret distintiu dels servents de Jehovà (Mt. 4:23; 24:14).

15. Com ens beneficia meditar la manera com Jehovà ha tractat el seu poble?

¹⁵ Meditar la manera meravellosa com Jehovà sempre ha tractat el seu poble enforteix la nostra confiança en el fet que serà capaç de complir el seu propòsit. A més, els recordatoris de Jehovà ens ajuden a tenir present en el nostre cor i en la nostra ment les profecies que queden per complir. D’aquesta manera, enfortirem la nostra confiança en les seves promeses.

16. Quines benediccions rebem quan ens mantenim actius en la predicació?

¹⁶ El nostre Déu, Jehovà, és un Déu dinàmic, un Déu d’acció. El salmista va exclamar: «Qui és com vós, Jahvè de l’univers! Sou poderós». I va afegir: «El vostre braç té forces gegantines, la vostra mà és poderosa i sublim» (Sl. 89:9, 14 [89:8, 13 en NM]). D’acord amb això, Jehovà valora i beneeix els esforços que fem a favor del Regne. Ell veu que els seus servents, tant homes i dones com joves i grans, no estan asseguts ‘menjant ociosament el seu pa’ (Prov. 31:27). Igual que el nostre Creador, estem ben ocupats en activitats espirituals. Si servim Jehovà de tot cor, sentirem molt de goig i, a més, Jehovà tindrà moltes ganes de beneir la nostra predicació (llegeix Salm 62:13 [62:12 en NM]).

17, 18. Per què podem dir que els actes de fe ens ajuden a enfortir la nostra confiança en els consells de Jehovà? Posa’n un exemple.

 ¹⁷ Com ens ajuden els actes de fe a enfortir la nostra confiança en Jehovà? Doncs bé, analitzem el relat que parla sobre l’entrada d’Israel a la Terra Promesa. Jehovà havia manat als sacerdots que portaven l’arca del pacte que travessessin el riu Jordà. Però, mentre el poble s’apropava al riu, van veure que les aigües s’havien desbordat per causa de les pluges de primavera. Què farien els israelites? Acamparien al marge del riu durant setmanes, o potser més temps, esperant que baixés el nivell de l’aigua? No, més aviat van confiar plenament en Jehovà i van obeir les seves instruccions. Quin va ser el resultat? El relat explica: «Quan els sacerdots que la portaven van posar els peus a l’aigua, les aigües es van aturar. [...] Els sacerdots que portaven l’arca de l’aliança es van mantenir allà a peu eixut, fins que tota la gent hagué acabat de passar el Jordà» (Jos. 3:12-17). Imagina que emocionant devia ser veure com s’aturava aquell riu que fluïa amb tanta violència! De fet, la fe d’aquells israelites es va enfortir perquè van confiar en les instruccions de Jehovà.

¹⁸ És veritat que avui dia Jehovà no fa miracles com aquests a favor del seu poble; però sí que beneeix els actes de fe dels seus servents. La força activa de Déu els dóna coratge perquè continuïn predicant el missatge del Regne per tota la Terra. Quan Jesucrist, el testimoni principal de Jehovà, va encomanar als seus deixebles l’obra de predicar, els va assegurar que els faria costat en aquesta obra tan important, al dir-los: ‘Estaré amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món’ (Mt. 28:19, 20). Molts Testimonis que potser eren vergonyosos o tímids poden donar fe que l’esperit sant de Déu els ha donat coratge per parlar amb desconeguts quan van a predicar (llegeix Salm 119:46; 2 Corintis 4:7).

19. De què podem estar segurs a pesar de les nostres limitacions?

¹⁹ Alguns germans i germanes no poden fer tant com voldrien a causa de la mala salut o de l’edat. Però poden estar segurs que «el Pare entranyable i Déu de tot consol» comprèn les circumstàncies de cada cristià (2 Cor. 1:3). Jehovà valora tot el que fem a favor del seu Regne. I no hem d’oblidar mai que la salvació depèn principalment de la nostra fe en el sacrifici de rescat de Crist, alhora que fem tot el que les nostres circumstàncies ens permeten (Heb. 10:39).

20, 21. De quines maneres demostrem confiança en Jehovà?

²⁰ La nostra adoració inclou usar el nostre temps, la nostra energia i els nostres recursos materials el màxim possible. Desitgem de tot cor complir amb l’obra de predicació (2 Tim. 4:5). I ens fa sentir molt de goig ajudar altres persones a «reconèixer la veritat» (1 Tim. 2:4). No hi ha dubte que honorar i lloar Jehovà ens fa rics en sentit espiritual (Prov. 10:22). I, a més, ens ajuda a tenir una confiança forta en el nostre Creador, una que no es podrà trencar mai (Rm. 8:35-39).

²¹ Com hem vist, el fet de confiar que Jehovà ens dóna direcció sàvia no ve per si sol; per aconseguir-ho, hem de treballar de valent. Per tant, per enfortir la teva confiança en Jehovà, parla-li en oració, medita com ha complert la seva voluntat en el passat i com ho farà en el futur, i continua fent actes d’adoració. Els recordatoris de Jehovà són eterns i, si els segueixes, tu també podràs viure per sempre!