1. Era important la predicació per a Jesús? Explica per què.

A JESÚS li encantava parlar del Regne de Déu. De fet, el Regne va ser el tema més recurrent del seu ministeri, ja que en va parlar en més de cent ocasions diferents. No hi ha dubte, doncs, que Jesús estimava moltíssim el Regne (llegeix Mateu 12:34).

2. Quantes persones devien estar presents quan Jesús va donar el manament registrat a Mateu 28:19, 20, i per què arribem a aquesta conclusió? (Consulta la nota.)

² Poc després de ressuscitar, Jesús es va reunir amb més de cinc-centes persones (1 Cor. 15:6). Potser va ser en aquella ocasió quan va manar que es fes arribar el missatge del Regne a persones de «tots els pobles», una tasca que en aquell moment semblava impossible. * Jesús va predir que la predicació del Regne es duria a terme fins a la fi d’aquest món malvat i, sens dubte, les seves paraules s’han complert fins els nostres  dies. Per això, no oblidis que, cada cop que prediques, tu també contribueixes al compliment d’aquesta profecia (Mt. 28:19, 20).

3. De quines tres maneres ens ha equipat Jehovà perquè puguem predicar?

³ Després de donar-los el manament de predicar, Jesús també els va prometre: «Sóc amb vosaltres» (Mt. 28:20). Això volia dir que ell mateix supervisaria aquesta enorme tasca. A més, el nostre Déu ens ha equipat amb totes les coses necessàries per dur a terme aquesta comissió (Heb. 13:20, 21). En aquest article veurem tres de les maneres com ens ha equipat per predicar: ens ha donat eines, ens ha ensenyat mètodes de predicació i ens ha capacitat. Primer veurem algunes de les eines que hem utilitzat durant els darrers cent anys.

4. Per què hem fet servir diferents eines en la predicació?

⁴ Jesús va comparar «la paraula del regne» amb llavors que cauen en diferents tipus de terra (Mt. 13:18, 19). Igual que un pagès fa servir diferents eines per preparar la terra abans de sembrar, el nostre Rei també ens ha anat donant diverses eines que ens ajuden a preparar el cor de milions de persones per rebre el missatge del Regne. Algunes d’aquestes eines van funcionar molt bé durant cert temps, i d’altres encara són útils avui dia. Ara bé, totes les eines que ens ha donat ens han ajudat d’una manera o altra a ser predicadors més hàbils.

5. Què era una targeta de testimoniatge, i com s’utilitzava?

⁵ Una de les eines que va ajudar molts germans a començar a predicar va ser la targeta de testimoniatge. Aquestes targetes, que es van començar a utilitzar l’any 1933, feien uns set per dotze centímetres i contenien un breu missatge bíblic. A més, de tant en tant se’n publicaven de noves. Les presentacions amb aquesta eina eren molt senzilles. Per exemple, el germà C. W. Erlenmeyer, qui tenia uns deu anys quan va començar a predicar amb les targetes, explica: «La presentació model era: “Si us plau, podria llegir aquesta targeta?”. Després oferíem publicacions i seguíem el nostre camí».

6. Per què era útil la targeta de testimoniatge?

⁶ Les targetes de testimoniatge eren útils en molts aspectes. Hi havia publicadors que, malgrat que tenien moltes ganes de predicar, eren tímids i no sabien què dir. En canvi, d’altres tenien tantes coses a dir que en pocs minuts li explicaven a la persona tot el que sabien, i no sempre amb molt de tacte. Per això la targeta de testimoniatge era tan útil, ja que amb poques paraules ben escollides «predicava» pel publicador.

7. Amb quins reptes es trobaven els qui feien servir les targetes de testimoniatge?

⁷ Evidentment, no tot eren flors i violes. Per exemple, la Grace A. Estep va dir: «De vegades ens deien: “De què tracta? No me la pots resumir?”». També hi havia persones que no la podien llegir i d’altres es pensaven que se la podien quedar, i per això l’agafaven i tancaven la porta. Però encara pitjor, si la persona no volia saber res de la veritat, de vegades la trencava a trossos. Així i tot, els nostres germans estaven aprenent a parlar amb la gent i a identificar-se sense por com a representants del Regne.

8. Explica com s’utilitzava el gramòfon portàtil (mira la imatge del principi).

⁸ Una altra eina que es va utilitzar durant els anys trenta i a principis dels  quaranta va ser el gramòfon portàtil. Alguns germans l’anomenaven Aaron perquè la màquina «parlava» en nom seu (llegeix Èxode 4:14-16). Amb el permís de la persona, el publicador feia sonar una gravació bíblica d’uns quatre minuts i mig, i llavors li oferia publicacions. De vegades, fins i tot es reunia tota la família a escoltar una d’aquestes gravacions! El 1934, la Societat Watch Tower va començar a produir gramòfons portàtils especialment dissenyats per predicar, i amb el temps hi va haver gravacions que tractaven sobre noranta-dos temes bíblics diferents.

9. Quins resultats va tenir la predicació amb el gramòfon?

⁹ Quan en Hillary Goslin va escoltar una d’aquestes gravacions bíbliques, li va demanar al germà que li havia predicat si es podia quedar amb el gramòfon durant una setmana perquè els seus veïns també poguessin escoltar el missatge del Regne. Quan el germà va tornar, es va trobar amb unes quantes persones interessades en la veritat. Amb el temps, algunes es van batejar i les dues filles de’n Hillary fins i tot van anar a l’Escola de Galaad i van ser missioneres. Igual que la targeta de testimoniatge, el gramòfon també va ser una eina molt útil per als qui començaven a predicar. Després d’això, el Rei del Regne també utilitzaria l’Escola de predicació per ajudar els seus súbdits a ser bons mestres.

10, 11. Com s’utilitzaven els diaris i la ràdio per difondre la veritat, i per què eren mètodes eficaços?

¹⁰ El Rei del Regne també ha guiat el poble de Déu perquè utilitzi una gran varietat de mètodes que els permetin arribar a tantes persones com sigui possible. I això va ser especialment important quan hi havia «pocs» treballadors (llegeix Mateu 9:37). A principis del segle XX es van utilitzar els diaris per arribar a moltes persones en zones on hi havia pocs publicadors. Cada setmana, el germà Charles Taze Russell enviava un sermó telegrafiat a una agència de notícies, i aquesta el reenviava a diaris dels Estats Units, Canadà i Europa. Es calcula que cap al 1913 els sermons del germà Russell havien arribat a uns quinze milions de lectors a través de dos mil diaris.

¹¹ Després de la mort del germà Russell, es va començar a utilitzar un altre mètode molt útil per difondre el missatge del Regne. El 16 d’abril de 1922, en Joseph F. Rutherford va fer una de les seves primeres emissions radiofòniques, que va arribar a uns cinquanta mil oients. Més endavant, el 24 de febrer de 1924, va començar a funcionar la WBBR, la primera emissora de ràdio de l’organització. Parlant d’aquest nou mètode, La Torre de Guaita de l’1 de desembre de 1924 va dir: «Creiem que la ràdio és la manera més econòmica i eficaç que s’ha utilitzat fins ara per difondre el missatge de la veritat». Igual que els diaris, la ràdio també va ser un mètode molt eficaç per arribar a un públic molt extens que vivia en zones on hi havia pocs germans.

12. (a) Quins aspectes de la predicació en espais públics t’agraden més? (b) Què et pot ajudar a superar la por de predicar en espais públics?

¹² Actualment s’està donant molta importància a la predicació en espais públics, ja sigui en parades d’autobús, estacions de tren, aparcaments, places o mercats. És possible que algunes d’aquestes maneres de predicar et facin una mica de por, però t’ajudarà molt fer oració i meditar  el comentari de l’Angelo Manera (fill), qui va ser superintendent itinerant durant molt de temps. Ell diu: «Vèiem cada nova faceta del nostre servei com una altra manera de servir Jehovà, de demostrar que li som lleials i de provar la nostra integritat. A més, teníem moltes ganes de demostrar que el volíem servir sense importar el que ens demanés». No dubtis que si comences a participar en una nova faceta de la predicació, amb la qual potser no et sents molt còmode, aprendràs a confiar més en Jehovà, s’enfortirà la teva fe i es reforçarà la teva espiritualitat (llegeix 2 Corintis 12:9, 10).

13. Per què és molt útil el nostre lloc web, i quines experiències has tingut a l’utilitzar-lo per predicar?

¹³ A molts germans els encanta utilitzar el nostre lloc web per predicar, ja que les persones hi poden llegir publicacions bíbliques i descarregar-se-les en més de set-centes llengües. De fet, cada dia, més d’1.600.000 persones visiten el nostre lloc web. Tal com va passar amb la ràdio, avui dia la nostra pàgina porta la veritat a persones de tot el món, fins i tot a les que viuen en zones remotes.

14. (a) Què necessitaven aprendre els germans? (b) Quina escola ens ha ajudat a ser mestres eficaços?

¹⁴ Ja hem vist unes quantes eines i alguns mètodes que s’han utilitzat per difondre el missatge de la veritat. Però, a part d’això, també se’ns ha capacitat per poder ser bons mestres. Pensa en això: què farien els germans si una persona no estava d’acord amb el que havia escoltat al gramòfon? I si algú tenia interès en el que havia llegit a la targeta de testimoniatge? Era evident que els publicadors necessitaven aprendre a superar les objeccions amb tacte i fer-se mestres hàbils. Així, doncs, amb l’ajuda de l’esperit sant, el germà Nathan H. Knorr es va adonar que calia capacitar els germans perquè aprenguessin a parlar en la predicació. Quina va ser la solució? El 1943 es va organitzar l’Escola de predicació a les congregacions. Sens dubte, aquesta escola ens ha ajudat a ser bons mestres de la Paraula de Déu.

15. (a) Com s’han sentit alguns quan han tingut una presentació a l’Escola de predicació? (b) Com has vist complerta en el teu cas la promesa de Salm 32:8?

¹⁵ A molts els va costar acostumar-se a parlar en públic. En Julio S. Ramu recorda la seva primera presentació a l’Escola l’any 1944. Havia de parlar de Doeg,  un personatge bíblic que només apareix cinc cops a la Bíblia. «Les cames em feien figa, les mans em tremolaven i les dents repicaven les unes amb les altres», diu en Julio. «Vaig acabar en només tres minuts. Però tot i que era la primera vegada que parlava des de la plataforma, no em vaig fer enrere». Els nens també es podien matricular a l’Escola de predicació, tot i que per a ells no sempre era fàcil fer una presentació davant de la congregació. L’Angelo Manera, de qui hem parlat abans, recorda la primera presentació d’un noiet que acabava de començar el col·legi. «Estava tan nerviós que quan va començar a parlar se’l veia mig plorós. Però estava tan decidit a fer la presentació que la va acabar sense deixar de ploriquejar». I tu? Has deixat alguna vegada de comentar o de participar en les reunions d’alguna altra manera perquè ets tímid o et sents limitat? Doncs demana-li a Jehovà que t’ajudi a superar les pors i veuràs com ho farà, igual que també va ajudar els primers estudiants de l’Escola de predicació (llegeix Salm 32:8).

16. Quin objectiu té l’Escola de Galaad?

¹⁶ A més de l’Escola de predicació, l’organització de Jehovà ens ha capacitat de moltes altres maneres. Per exemple, els missioners i altres germans han pogut assistir a l’Escola de Galaad, on han rebut capacitació molt pràctica. Un instructor explica que un dels objectius d’aquesta escola és «infondre en els estudiants un desig més intens de participar en l’obra de predicar». Aquesta escola es va inaugurar l’any 1943. Des de llavors hi han passat més de 8.500 estudiants que han estat enviats a uns cent setanta països. A partir del 2011, els germans que hi assisteixen ja estan servint al temps complet especial: pioners especials, superintendents itinerants, betelites o missioners que no han anat a Galaad.

17. És eficaç la capacitació de l’Escola de Galaad?

¹⁷ Ha sigut eficaç aquesta capacitació? Vegem-ne un exemple. L’agost del 1949 no hi havia ni deu publicadors al Japó, però cap a finals d’aquell any hi havia tretze missioners de Galaad que estaven ben enfeinats en la predicació. Quin ha sigut el resultat? Actualment hi ha uns 216.000 publicadors, dels quals gairebé el quaranta-dos per cent són pioners!

18. Quines altres escoles ens ajuden a créixer espiritualment?

¹⁸ Hi ha altres escoles que també ajuden el poble de Jehovà a créixer espiritualment i a ser més eficaços en la predicació, com ara l’Escola del ministeri del Regne, l’Escola del servei de pioner, l’Escola per a proclamadors del Regne, l’Escola per a superintendents de circuit i les seves esposes, i l’Escola per a membres dels comitès de sucursal i les seves esposes. Sense cap mena de dubte, el Rei està capacitant els seus súbdits!

19. (a) Què va dir el germà Russell sobre la predicació? (b) Com s’ha complert?

¹⁹ Ja han passat més de cent anys des del naixement del Regne, i Jesús, com a Rei, ens continua capacitant. El 1916, poc abans de morir, en Charles Taze Russell va preveure molt encertadament fins on arribaria l’obra de predicar. Li va dir a un bon amic: «La predicació està creixent ràpidament i ho continuarà fent, perquè hem de predicar “l’Evangeli del Regne” per tot el món» (La fe en marcha, de A. H. Macmillan, pàgina 69). I tenia tota la raó! Podem estar molt agraïts que Jehovà, «el Déu de la pau», ens continuï capacitant per predicar amb alegria i ens equipi amb tot el que necessitem per dur a terme aquesta comissió!