«Les ànimes dels qui moren en estat de pecat mortal, baixen immediatament després de la mort als inferns, on sofreixen les penes de l’infern, “el foc etern”» (Catecisme de l’Església catòlica). I alguns líders religiosos afirmen que l’infern consisteix en la separació eterna de Déu.

«L’ànima que pequi, aquesta morirà» (Ezequiel 18:4, BEC). «Els morts no saben res» (Eclesiastès 9:5). Com pot sofrir l’ànima en un «foc etern» o patir la separació eterna de Déu si mor i no és conscient de res?

Quan Job va sofrir una malaltia molt dolorosa, va orar a Déu: «Oh, si m’amaguéssiu al país dels morts» (Job 14:13). L’expressió bíblica que aquí es tradueix «país dels morts» sovint es tradueix «infern», però a l’hebreu i grec originals fa referència a la sepultura col·lectiva de la humanitat, un lloc figuratiu on milions de persones dormen en la mort. Està clar que Job no desitjava morir per anar a un lloc de turment ni per separar-se de Déu, sinó per descansar a la sepultura.

La crueltat no ens apropa a Déu, sinó que ens allunya d’Ell. La Rocío, qui viu a Mèxic, ens explica: «De petita em van ensenyar la doctrina de l’infern, i em feia tanta por que no podia imaginar que Déu tingués cap qualitat bona. El veia com algú estricte que sempre estava enfadat».

L’opinió que la Rocío tenia de Déu va canviar quan va aprendre el que ensenya la Bíblia sobre els judicis de Déu i sobre l’estat en què es troben els morts. Ella continua explicant: «Em vaig sentir alliberada, com si m’haguessin tret un pes de sobre, i vaig començar a creure que Déu vol el millor per a nosaltres, que ens estima i que, a més, jo podia estimar-lo. Déu és com un pare que agafa els seus fills de la mà i que desitja el millor per a ells» (Isaïes 41:13).

Moltes persones, per por d’anar a l’infern, s’han esforçat per ser devotes; però Déu no vol que l’adorem pel fet de tenir-li por. Al contrari, Jesús va dir: «Estima el Senyor, el teu Déu» (Marc 12:29, 30). A més, quan ens adonem que Déu no actua injustament, podem estar totalment segurs que en el futur també actuarà amb justícia. Igual que Elihú, un amic de Job, podem dir sense cap dubte: «Déu és tan lluny d’obrar la impietat [...], de cometre la injustícia» (Job 34:10).