La Bíblia relata alguns casos en què els forts van oprimir els febles. Per exemple, tenim el cas de Nabot. * Acab, un rei d’Israel del segle X abans de la nostra era, va permetre que Jezabel, la seva dona, fes matar Nabot i els seus fills perquè ell pogués aconseguir la vinya d’aquest home (1 Reis 21:1-16; 2 Reis 9:26). Per què va permetre Déu un abús de poder tan flagrant?

Analitzem una raó important: Déu no pot mentir (Titus 1:2). Què té a veure això amb els actes d’opressió? Bé, al principi Déu va avisar la humanitat que rebel·lar-se contra Ell portaria un resultat desastrós: la mort. I tenia tota la raó, ja que la mort ha format part de la vida dels éssers humans des que es van rebel·lar al jardí d’Edèn. De fet, la primera mort humana va ser conseqüència d’un acte d’opressió; Caín va assassinar el seu germà Abel (Gènesi 2:16, 17; 4:8).

La Paraula de Déu resumeix de la següent manera el que ha estat la història humana des de llavors: «L’home tiranitza el seu igual, per a dissort seva» (Eclesiastès 8:9). S’han complert aquestes paraules? Jehovà va avisar el seu poble, la nació d’Israel, que els seus reis serien opressius i que la gent s’acabaria queixant a Déu (1 Samuel 8:11-18). Fins i tot el savi rei Salomó els va fixar uns impostos exagerats (1 Reis 11:43, TBS; 12:3, 4). Hi va haver reis malvats, com Acab, que encara van ser més tirànics. Pensa el següent: si Déu hagués impedit tots aquells abusos de poder, no seria com si hagués mentit?

Recorda, també, que Satanàs afirma que la gent serveix Déu només per interès (Job 1:9, 10; 2:4). Si Déu protegís tots els seus servents de totes les formes de dominació, no confirmaria això, en certa manera, el que diu Satanàs? I si Déu salvés tothom de l’opressió, no seria responsable d’una mentida més gran? Molts potser pensarien, al veure que no els passa res dolent, que els humans poden governar-se amb èxit sense Déu. Però la Bíblia diu el contrari: els humans són del tot incapaços de governar-se sols (Jeremies 10:23). Necessitem que vingui el Regne de Déu; només llavors s’acabaran les injustícies.

Així, doncs, vol dir que Déu no fa res? No. Fa dues coses. Primer, ens dóna molta informació sobre l’opressió. Per exemple, la seva Paraula ens revela molts detalls del complot de Jezabel contra Nabot. La Bíblia, més endavant, explica que el qui promou els actes d’opressió és un governant poderós que s’amaga per no ser descobert (Joan 14:30; 2 Corintis 11:14). La Bíblia diu que és Satanàs, el Diable. El fet que Déu desemmascari la maldat i l’opressió, així com la font d’on provenen realment, ens ajuda a no deixar-nos endur pel mal camí. D’aquesta manera protegeix el nostre futur etern.

Segon, Déu ens assegura que eliminarà l’opressió. La manera com va desemmascarar, jutjar i castigar Acab i Jezabel, i moltes altres persones com ells, ens dóna base per confiar que es compliran les seves promeses de castigar tots els malvats (Salm 52:3-7 [52:1-5 en NM]). També ens dóna l’esperança que aviat invertirà els efectes de la maldat per al benefici dels qui l’estimen. * Llavors, tant el fidel Nabot com els seus fills podran viure per sempre en un paradís a la Terra sense injustícies (Salm 37:34).