Milions de persones arreu del món celebren el Nadal per raons diverses. A algunes els agrada passar aquestes festes amb la família i els amics. D’altres aprofiten aquesta ocasió per pensar en Déu o ajudar els pobres i desfavorits. És veritat que aquestes raons no són dolentes en si mateixes. Ara bé, pot ser que el Nadal tingui una cara oculta?

En primer lloc, moltes persones creuen que estan celebrant l’aniversari del naixement de Jesús. Amb tot, molts historiadors estan d’acord en què no se sap la data exacta del naixement de Crist. L’obra The Christian Book of Why afirma que «els primers cristians es negaven a dedicar un dia a celebrar l’aniversari del naixement de Jesús», ja que volien «separar-se al màxim de qualsevol pràctica pagana». És molt interessant que la Bíblia no diu enlloc que Jesús mai celebrés el seu aniversari ni el de cap altra persona. Més aviat, va manar als seus deixebles que celebressin l’aniversari de la seva mort (Lluc 22:19).

En segon lloc, molts erudits afirmen que bona part de les tradicions nadalenques no són cristianes, sinó que tenen arrels paganes, com ara el Pare Noel, el vesc, l’arbre de Nadal, l’intercanvi de regals, les espelmes, el tió, les garlandes decoratives i les nadales. El llibre The Externals of the Catholic Church diu el següent: «Quan al Nadal ens fem regals, i decorem les nostres llars i esglésies amb garlandes, som conscients que estem celebrant tradicions paganes?».

Potser, però, et preguntes què té de dolent celebrar aquests costums aparentment inofensius? Pensa en aquest tercer punt: Déu desaprova barrejar costums pagans amb l’adoració pura. De fet, mitjançant el seu profeta Amós, Jehovà Déu va dir el següent a l’antic Israel que s’havia apartat de l’adoració verdadera: «Detesto, menyspreo les vostres festes [...]. Aparta de mi el xivarri dels teus cants» (Amós 5:21, 23).

Per què va fer servir paraules tan fortes? Pensa per un moment en el que estava fent el poble del regne septentrional de l’antic d’Israel. Jeroboam, el seu primer rei, va instal·lar vedells d’or a les ciutats de Dan i Betel, i va animar el poble a adorar aquests ídols en comptes d’adorar Jehovà Déu al temple de Jerusalem. A més, el rei va establir festes i va nomenar sacerdots perquè ajudessin el poble a celebrar-les (1 Reis 12:26-33).

Aparentment, aquells israelites ho feien per una bona causa. Al cap i a la fi, no volien adorar Déu i buscar la seva aprovació? Tot i això, la manera com Déu va parlar al seu poble mitjançant Amós i d’altres profetes ens mostra com veia aquest tipus de pràctiques. Déu mateix va dir a través del profeta Malaquies: «Jo sóc Jahveh, no canvio» (Malaquies 3:6). No creus que aquestes paraules indiquen com veu Déu avui dia les diverses celebracions del Nadal?

Després d’analitzar aquesta informació, milions de persones han decidit no celebrar el Nadal. Ara troben la felicitat i satisfacció d’estar amb els amics i la família, i ajudar els pobres i desfavorits en qualsevol moment de l’any.