JA QUE el terme anticrist s’ha utilitzat al llarg del temps per etiquetar tant monarques com pel·lícules, és normal que ens preguntem: «Qui és l’Anticrist? Què hi té a veure amb nosaltres?». Com que el mot anticrist apareix cinc vegades a la Bíblia, és lògic que primerament investiguem aquesta font per saber-ne la identitat.

L’únic escriptor de la Bíblia que parla de l’anticrist és l’apòstol Joan. Com el va descriure? La seva primera carta diu així: «Fills, és la darrera hora. I, com vau escoltar que l’anticrist ve, així ara han sorgit molts anticrists. Per això sabem que és la darrera hora. Sortiren d’entre nosaltres, però no eren dels nostres [...] ¿Qui és el mentider sinó aquell que nega que Jesús és el Crist? Aquest és l’anticrist, el qui nega el Pare i el Fill» (1 Joan 2:18, 19, 22).

Què aprenem d’aquestes paraules? Joan va parlar de «molts anticrists», volent dir que l’anticrist no és un individu, sinó un terme col·lectiu. Les persones o organitzacions que formen l’anticrist escampen mentides, neguen que Jesús sigui el Crist o el Messies i intenten distorsionar la relació que hi ha entre Déu i el seu fill, Jesucrist. Els individus que formen l’anticrist afirmen que són Crist o els seus representants. Així mateix, al dir «sortiren d’entre nosaltres», Joan donava a entendre que aquestes persones s’havien apartat dels ensenyaments bíblics. A més a més, aquest grup ja existia quan Joan va escriure aquesta carta a «la darrera hora», segurament a la fi de l’època dels apòstols.

Què més va escriure Joan sobre l’anticrist? Parlant sobre els falsos profetes, va advertir: «Tot esperit que confessa que Jesu-Crist ha vingut en la carn és de Déu, i tot esperit que no confessa que Jesu-Crist ha vingut en la carn no és de Déu. I aquest és l’esperit de l’anticrist, de qui heu escoltat que està venint, i ara ja és en el món» (1 Joan 4:2, 3). Més tard, en la seva segona carta, Joan va tornar a emfatitzar: «Perquè van entrar molts enganyadors en el món, que no confessen Jesu-Crist venint en la carn; aquest és l’enganyador i l’anticrist» (2 Joan 7). És evident que, per a Joan, l’anticrist eren aquells qui deliberadament escampaven mentides sobre Jesucrist i els seus ensenyaments.

 Molt abans que Joan escrigués sobre aquests impostors, Jesucrist va advertir els seus seguidors: «Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d’ovella però per dintre són llops rapaços» (Mateu 7:15). En la mateixa línia, l’apòstol Pau va dir als cristians de Tessalònica: «Que ningú no us enganyi de cap manera; perquè [el dia de Jehovà] no serà sense que primer hagi vingut l’apostasia i es manifesti l’home de pecat, el fill de perdició» (2 Tessalonicencs 2:3).

Això indica que, al segle primer, ja s’havien infiltrat falsos profetes i apòstates a les congregacions cristianes per tal de debilitar-les. Tots els qui escampaven mentides i tergiversaven la veritat sobre Jesucrist i els seus ensenyaments estaven inclosos en la definició que Joan va fer de l’anticrist. En utilitzar l’expressió «el fill de perdició», Pau estava donant a conèixer l’opinió que Jehovà tenia sobre aquestes persones.

Les persones i les organitzacions que avui dia formen l’anticrist encara s’oposen a Crist i als seus ensenyaments. Escampen intencionadament mentides amb la finalitat de confondre la identitat del Pare, Jehovà, i la del seu fill, Jesucrist. Per tant, tenim raons sòlides per anar amb compte amb aquests enganys. Fem un cop d’ull a dos exemples.

Durant segles, les esglésies han difós la doctrina de la Trinitat, la qual defensa que el Pare i el Fill són la mateixa persona. D’aquesta manera, l’anticrist ha envoltat en un aire de misteri la identitat de Jehovà i la de Jesucrist. Aquest misteri impedeix que les persones sinceres imitin Jesucrist i s’acostin a Déu, que és el que la Bíblia convida a fer (1 Corintis 11:1; Jaume 4:8).

A més, les esglésies també promouen traduccions de la Bíblia que eliminen el nom personal de Déu, Jehovà. Actuen així malgrat que el nom Jehovà apareix unes 7.000 vegades al text original. Què han aconseguit amb tot això? Fer que la identitat de Déu sigui un misteri rotund.

D’altra banda, conèixer el veritable nom de Déu, Jehovà, ha ajudat moltes persones sinceres a acostar-se a Ell. Això és el que li va passar al Richard, qui explica una conversa que va tenir amb dos Testimonis de Jehovà: «Em van ensenyar amb la Bíblia que el nom de Déu és Jehovà». També diu: «Vaig quedar meravellat per la idea que Déu té un nom. Mai abans ho havia sentit a dir». Des d’aquell moment, el Richard va fer canvis a la seva vida per viure d’acord amb el que havia après a la Bíblia i, així, complaure Jehovà. I afegeix: «Aprendre el nom de Déu m’ha ajudat a tenir una relació personal amb ell».

Durant segles, l’anticrist ha mantingut milions de persones en la foscor espiritual. Però a l’estudiar la Paraula de Déu, la Bíblia, aprenem l’autèntica identitat de l’anticrist i ens alliberem dels seus enganys i les seves mentides religioses (Joan 17:17).