Algunes persones pensen que orar és perdre el temps, que no hi ha ningú que ens escolti. D’altres han orat però tenen la sensació que no han rebut cap resposta. Un ateu es va fer una imatge mental de com podria ser Déu i després va orar: «Amb un petit xiuxiueig en tinc prou». Però va dir que Déu continuava en «silenci absolut».

No obstant això, la Bíblia ens assegura que Déu existeix i escolta les oracions. La Bíblia registra la següent declaració que es va fer a un poble de l’antiguitat: «Ell [Déu] tindrà misericòrdia de tu en escoltar la veu del teu crit; quan l’escolti, et respondrà» (Isaïes 30:19). I a Proverbis 15:8 llegim: «La pregària dels rectes és el goig d’Ell».

La Bíblia també parla de persones que van fer oració i van ser escoltades. Per exemple, Hebreus 5:7 diu que Jesús «oferí pregàries [...] a aquell que el podia salvar» i «fou escoltat». Podem trobar-ne altres casos a Daniel 9:21 i 2 Cròniques (Paralipòmens) 7:1.

Llavors, per què algunes persones pensen que Déu no els respon? Si volem que les nostres oracions siguin escoltades, només hem d’orar al Déu de la Bíblia, Jehovà, * no a cap altre déu ni a ningú més. Déu també espera que demanem coses que estiguin «d’acord amb la seva voluntat», és a dir, coses que ell aprova. Si ho fem així, Ell ens assegura que «ens escolta» (1 Joan 5:14). Per tant, hem de conèixer qui és el Déu de la Bíblia i quina és la seva voluntat.

Moltes persones estan convençudes que orar és més que una rutina religiosa; creuen que Déu escolta i contesta les oracions. L’Isaac, de Kenya, diu: «Vaig orar perquè volia entendre la Bíblia. Ben aviat, algú em va donar l’ajuda que necessitava». La Hilda, de les Filipines, volia deixar de fumar. Després d’haver-ho intentat molts cops, el seu marit li va dir: «Per què no demanes a Déu que t’ajudi?». Ella li va fer cas i reconeix: «Em vaig quedar parada de com Déu em va ajudar. Va ser com si comencés a perdre les ganes de fumar i em vaig desfer d’aquest vici».

Creus que Déu et voldria donar un cop de mà amb les teves preocupacions que estan d’acord amb la seva voluntat?