T’has fixat que moltes religions semblen estar més centrades a fer diners que a ajudar les persones a apropar-se a Déu? De fet, moltes d’elles anuncien i venen serveis i productes. Sovint els seus líders tenen sous desorbitats i una vida plena de luxes. Vegem-ne alguns exemples:

•   Una investigació va revelar que un bisbe catòlic va utilitzar els diners de l’església durant 13 anys per pagar gairebé 150 viatges en avions privats i uns 200 trajectes en limusina. També va gastar molt més de 4 milions de dòlars (aprox. 3,3 milions d’euros) en reformar l’habitatge on vivia, propietat de l’església.

•   A un país de l’Àfrica, un pastor celebra regularment serveis religiosos amb desenes de milers d’assistents. A les grans instal·lacions de la seva església es venen tot tipus de productes; des de samarretes i tovalloles amb la imatge del pastor fins a «olis miraculosos». Tot i que la majoria dels feligresos són pobres, ell és extremadament ric.

•   Dues de les quatre muntanyes sagrades budistes de la Xina són companyies que cotitzen a borsa. A més, el famós monestir de Shaolin està implicat en molts negocis i el seu abat els dirigeix. Per això se’l coneix popularment com «el monge dels negocis».

•   Segons un informe, companyies per tota Amèrica estan començant a contractar assessors divins per dissenyar rituals religiosos per a l’empresa i per donar guia espiritual als seus treballadors.

 Què opines sobre les religions que se centren a fer negocis? T’has preguntat mai què pensa Déu sobre les persones que busquen treure profit econòmic de les activitats religioses?

 Déu no aprova que la religió es barregi amb els negocis. La Bíblia explica que en el passat Déu es va enfadar molt amb els sacerdots que afirmaven representar-lo i, alhora, ensenyaven «per diners» (Miquees 3:11, BCI). Déu va condemnar aquestes pràctiques comercials cobdicioses que havien convertit el Seu lloc d’adoració en «una cova de lladres» (Jeremies 7:11).

 Jesús pensava el mateix que Déu i va mostrar la seva repulsió per aquells que feien servir la religió per fer negocis. En els dies de Jesús, els líders religiosos permetien que els comerciants fessin negocis dins del temple de Jerusalem. Per què? Perquè treien profit de les activitats comercials d’aquests avariciosos comerciants que s’aprofitaven de les persones sinceres que anaven al temple per adorar Déu. Amb valentia, Jesús va expulsar d’allà aquells comerciants corruptes, i va dir: «No feu de la casa del meu Pare un mercat!» (Joan 2:14-16).

 La manera com Jesús va dur a terme el seu ministeri també va reflectir la manera de pensar de Jehovà (Joan 8:28, 29). Quan Jesús ensenyava la veritat sobre Déu mai va demanar diners a canvi. Tampoc ho va fer quan va realitzar miracles, com ara alimentar els afamats, curar els malalts i ressuscitar els morts. Mai va utilitzar el seu ministeri per acumular riqueses o béns, de fet, no tenia ni casa pròpia (Lluc 9:58).

 Jesús va dir als seus seguidors que mai traguessin profit de les seves activitats religioses. Va declarar: «Ho heu rebut gratis, doneu-ho gratis» (Mateu 10:8). Aquells primers seguidors, que després se’ls va conèixer com a cristians, van obeir les instruccions de Jesús. Analitzem-ne alguns exemples:

•   L’apòstol Pere va acompanyar Jesús durant el seu ministeri. En una ocasió, Simó, un home que desitjava autoritat i poder, li va oferir diners. Immediatament, Pere va rebutjar l’oferta de Simó i el va corregir amb fermesa amb les següents paraules: «Que els teus diners es morin amb tu, perquè et penses que pots aconseguir el regal de Déu amb diners» (Fets 8:18-20).

•   L’apòstol Pau va ser un home molt conegut perquè viatjava d’un lloc a un altre predicant. Tot i que va treballar de valent durant anys a moltes congregacions cristianes, mai va desitjar rebre diners per aquesta feina. Ni ell ni els seus companys van ser «venedors de la paraula de Déu com molts altres» (2 Corintis 2:17). Al contrari, Pau va escriure: «Vam treballar nit i dia per no posar una càrrega pesada sobre cap de vosaltres quan us predicàvem les bones notícies de Déu» (1 Tessalonicencs 2:9).

 És clar, aquells primers cristians necessitaven diners per cobrir les despeses de les seves extenses campanyes de predicació i les seves obres de caritat. Però mai van cobrar per les coses que feien per ajudar els altres a adorar Déu. De fet, si la gent volia podia contribuir lliurement tenint en compte els següents suggeriments:

•   2 Corintis 8:12: «Perquè si hi ha bona disposició, a Déu li agrada que donem del que tenim, i no del que no tenim».

   Què vol dir: A l’hora de donar, els motius són molt més importants que la quantitat.

•   2 Corintis 9:7: «Que cadascú faci el que ha decidit en el seu cor, no de mala gana ni per obligació, perquè Déu estima el qui dóna amb alegria».

   Què vol dir: Déu no vol que ningú se senti obligat a donar. Ell es posa content quan una persona tria fer una donació perquè realment vol fer-la.

 La Bíblia exposa clarament que Déu no accepta totes les religions o formes d’adoració (Mateu 7:21-23). En una impactant profecia, la Bíblia compara totes les religions falses del món amb una prostituta. Per què? Perquè han format aliances amb els governs per aconseguir diners o favors, i per aprofitar-se de la gent (Apocalipsi 17:1-3; 18:3). Aquesta profecia continua explicant que, ben aviat, Déu executarà el seu judici contra la religió falsa (Apocalipsi 17:15-17; 18:7).

 Mentre arriba aquest moment, Déu no vol que les males accions de la religió falsa enganyin les persones o les allunyin d’Ell (Mateu 24:11, 12). Ell demana a les persones sinceres que fugin de la religió falsa i aprenguin a adorar-lo de la manera que Ell accepta (2 Corintis 6:16, 17).