Qui va al cel?
La Bíblia respon
Déu escull un nombre específic de cristians fidels que després de morir seran ressuscitats per viure al cel (1 Pere 1:3, 4). Per tal de no perdre la seva esperança celestial, un cop han estat escollits han de continuar demostrant una fe forta i mantenir una conducta exemplar (Efesis 5:5; Filipencs 3:12-14).
Què farà aquest grup quan estigui al cel?
Al costat de Jesús, serviran com a reis i sacerdots durant 1.000 anys (Apocalipsi 5:9, 10; 20:6). Tots junts formaran el «cel nou», un govern celestial, i governaran la «terra nova», és a dir, les persones que viuran a la terra. Des del cel, aquests governants ajudaran la humanitat a recuperar les condicions perfectes que Déu s’havia proposat des d’un principi (Isaïes 65:17; 2 Pere 3:13).
Quantes persones seran ressuscitades al cel?
La Bíblia indica que 144.000 persones ressuscitaran per viure al cel (Apocalipsi 7:4). En una visió que es registra a Apocalipsi 14:1-3, l’apòstol Joan va veure «el Corder dret a la muntanya de Sió, i amb ell 144.000». En aquesta visió, «el Corder» representa Jesús després de ser ressuscitat (Joan 1:29; 1 Pere 1:19). «La muntanya de Sió» representa la posició elevada des de la qual Jesús i els 144.000 governen des dels cels (Salm 2:6; Hebreus 12:22).
La Bíblia anomena els «que han sigut cridats i escollits» per governar amb Jesús un «petit ramat» (Apocalipsi 17:14; Lluc 12:32). Aquesta expressió mostra que serien un grup relativament petit comparat amb el nombre total d’ovelles, o seguidors de Jesús (Joan 10:16).
Idees equivocades sobre qui va al cel
Idea equivocada: Totes les persones bones van al cel.
Veritat: Déu promet que la majoria de les persones bones viuran per sempre a la terra (Salm 37:11, 29, 34).
Jesús va dir: «Cap home ha pujat al cel» (Joan 3:13). Per tant, va deixar clar que les persones bones que van morir abans que ell, com ara Abraham, Moisès, Job o David, no van anar al cel (Fets 2:29, 34). En comptes d’això, tots ells tenien l’esperança de ser ressuscitats per viure a la terra (Job 14:13-15).
La resurrecció celestial també s’anomena «la primera resurrecció» (Apocalipsi 20:6). Això indica que hi haurà una altra resurrecció. Aquesta serà a la terra.
La Bíblia ensenya que quan el Regne de Déu governi «la mort ja no existirà» (Apocalipsi 21:3, 4). Aquesta promesa s’ha de complir a la terra, ja que la mort mai ha existit al cel.
Idea equivocada: Cada persona decideix si viurà al cel o a la terra.
Veritat: Déu és qui decideix quins cristians reben «el premi de la crida celestial», és a dir, l’esperança de viure al cel (Filipencs 3:14). El fet que algú desitgi viure al cel no influeix en la decisió de Déu al respecte (Mateu 20:20-23).
Idea equivocada: L’esperança de viure per sempre a la terra és inferior i només s’ofereix a aquells que no mereixen viure al cel.
Veritat: Déu anomena aquells que viuran per sempre a la terra el «meu poble», «els meus escollits» i aquells «que Jehovà ha beneït» (Isaïes 65:21-23). Aquestes persones viuran el compliment del propòsit original de Déu per a la humanitat: ser perfectes i viure per sempre a la terra convertida en un paradís (Gènesi 1:28; Salm 115:16; Isaïes 45:18).
Idea equivocada: El nombre 144.000 que s’indica a Apocalipsi és simbòlic i no literal.
Veritat: Encara que el llibre d’Apocalipsi conté moltes xifres simbòliques, algunes d’aquestes són literals. Per exemple, parla dels «12 noms dels 12 apòstols del Corder» (Apocalipsi 21:14). Vegem a continuació quines proves ens ajuden a veure que el nombre 144.000 és literal.
Apocalipsi 7:4 indica «el nombre dels que van ser segellats [és a dir, que van rebre la confirmació de viure al cel]: 144.000». En el context d’aquest versicle es fa el contrast amb un segon grup, «una gran multitud que ningú era capaç de comptar». Déu també salvarà els que formen part d’aquesta «gran multitud» (Apocalipsi 7:9, 10). Si el nombre 144.000 fos simbòlic, i no es referís a un nombre concret de persones, no tindria cap sentit contrastar-lo amb un grup indeterminat. a
A més, la Bíblia indica que els 144.000 «van ser comprats d’entre la humanitat com a primícies» (Apocalipsi 14:4). L’expressió «primícies» fa referència a un grup petit seleccionat d’un conjunt i descriu molt bé els que regnaran al cel amb Jesús sobre un nombre indeterminat de persones que viuran a la terra (Apocalipsi 5:10).
a En relació a la xifra 144.000 que apareix a Apocalipsi 7:4, el catedràtic Robert Thomas va escriure: «Es tracta d’un nombre determinat en contrast amb el nombre indeterminat que apareix al capítol 7 versicle 9. Si aquesta xifra es considerés simbòlica, cap altra xifra d’aquest llibre es podria entendre de manera literal». (Revelation 1-7: An Exegetical Commentary, pàgina 474).