Per iŀlustrar la diferència entre els qui practiquen la religió verdadera i els que no, la Bíblia diu: «Els reconeixereu pels seus fruits. ¿Algú ha collit mai raïm dels esbarzers o figues dels cards?» (Mateu 7:16). Igual que podem distingir una vinya d’un esbarzer pel fruit que dona, també podem distingir la religió verdadera de la falsa pels següents fruits, o característiques:

1.   La religió verdadera ensenya la veritat basant-se en la Bíblia, no en filosofies humanes (Joan 4:24; 17:17). Això inclou la veritat sobre l’ànima i l’esperança de viure per sempre al paradís (Salm 37:29; Isaïes 35:5, 6; Ezequiel 18:4). També deixa al descobert les mentides religioses (Mateu 15:9; 23:27, 28).

2.   La religió verdadera ajuda les persones a conèixer Déu i els hi ensenya que el seu nom és Jehovà (Salm 83:18; Isaïes 42:8; Joan 17:3, 6). No ensenya que Déu és distant o impossible de conèixer. Més aviat, ensenya que ell vol que siguem amics seus (Jaume 4:8).

3.   La religió verdadera diu que Jesucrist és l’únic mitjà que Déu ha establert per salvar-nos (Fets 4:10, 12). Els seguidors de Jesús obeeixen els seus manaments i s’esforcen per seguir el seu exemple (Joan 13:15; 15:14).

4.   La religió verdadera veu el Regne de Déu com l’única esperança per a la humanitat. Per això els seus seguidors parlen als altres d’aquest Regne (Mateu 10:7; 24:14).

5.   La religió verdadera promou l’amor altruista (Joan 13:35). Ensenya que s’ha de respectar tothom, i acull persones de tota ètnia, raça, cultura, idioma i antecedents (Fets 10:34, 35). Motivats per l’amor, els seus fidels no van a la guerra (Miquees 4:3; 1 Joan 3:11, 12).

6.   La religió verdadera no paga els seus dirigents, ni tampoc dona títols ostentosos als seus seguidors (Mateu 23:8-12; 1 Pere 5:2, 3).

7.   La religió verdadera és totalment neutral en temes polítics (Joan 17:16; 18:36). Ara bé, els seus seguidors respecten i obeeixen el govern d’allà on viuen, tal com diu el manament bíblic: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar [és a dir, al govern], i a Déu el que és de Déu» (Marc 12:17; Romans 13:1, 2).

8.   La religió verdadera és una manera de viure, no només una rutina o formalitat. Els seus seguidors posen en pràctica les normes morals de la Bíblia en tots els aspectes de la seva vida (Efesis 5:3-5; 1 Joan 3:18). En comptes de ser persones tètriques, són alegres perquè estan contentes de servir el «Déu feliç» (1 Timoteu 1:11).

9.   Els qui formen part de la religió verdadera són una minoria (Mateu 7:13, 14). Com que intenten posar en pràctica les normes de Déu, sovint els seus membres són menyspreats, ridiculitzats o perseguits (Mateu 5:10-12).

«La religió verdadera em sembla massa complicada»

 És perillós triar una religió només per conveniència. La Bíblia va parlar d’un temps en què les persones «s’envoltaran de mestres [religiosos] que només els hi diguin el que volen sentir» (2 Timoteu 4:3). Per contra, la Bíblia ens anima a seguir «la religió que és neta i pura als ulls del nostre Déu i Pare», fins i tot quan aquesta no és popular (Jaume 1:27, nota; Joan 15:18, 19).