La cronologia bíblica indica que el Regne de Déu es va establir al cel el 1914. Així ho demostra una profecia que es troba al capítol 4 del llibre bíblic de Daniel.

 El que diu la profecia. Déu va fer que el rei Nabucodonosor de Babilònia tingués un somni profètic. En aquest somni, es talava un arbre enorme i s’impedia que la seva soca tornés a créixer fins que passessin «set temps». Després d’aquest temps, l’arbre tornava a créixer (Daniel 4:1, 10-16).

 El compliment inicial de la profecia. L’arbre enorme representava el propi rei Nabucodonosor (Daniel 4:20-22). Va ser talat en sentit figurat quan va perdre temporalment el seny i el seu regnat durant un període de set anys (Daniel 4:25). Quan Déu li va tornar el seny, Nabucodonosor va recuperar el seu tron i va reconèixer l’autoritat de Déu (Daniel 4:34-36).

 Proves que demostren que la profecia tindria un compliment futur. El propòsit de la profecia era que tothom sabés «que és l’Altíssim qui té el domini sobre els imperis humans, i que ell els dóna a qui vol i hi entronitza el més humil dels homes» (Daniel 4:17, BEC). Llavors, deixaria Déu el seu govern definitivament en les mans de l’orgullós Nabucodonosor? No, perquè Déu ja li havia donat un somni profètic fent-li veure que ni ell ni cap altre governant humà rebria aquest càrrec. En lloc d’això, Déu assegura que ell mateix «aixecarà un regne que mai no serà destruït» (Daniel 2:31-44).

 Anteriorment, Déu havia establert un regne que representava la seva autoritat a la terra: l’antiga nació d’Israel. Déu va permetre que aquest regne desaparegués perquè els seus governants no s’havien mantingut fidels, però va predir que li donaria el regne a «aquell qui hi té tot el dret» (Ezequiel 21:25-27, BEC). La Bíblia indica que Jesucrist és qui té l’autoritat legal per rebre aquest regne etern (Lluc 1:30-33). A diferència de Nabucodonosor, Jesús és «humil de cor», tal com s’havia profetitzat (Mateu 11:29).

 Què representa l’arbre del capítol 4 de Daniel? En alguns relats bíblics, els arbres representen governs (Ezequiel 17:22-24; 31:2-5). En el compliment posterior del capítol 4 de Daniel, l’enorme arbre simbolitza el govern de Déu.

 Què significa que es tali l’arbre? Igual que la tala de l’arbre representava una interrupció en el regnat de Nabucodonosor, també representava una interrupció del govern de Déu a la terra. Això es va complir quan Nabucodonosor va destruir Jerusalem, on els reis d’Israel seien al «tron de Jahveh» com a representants de Déu (1 Cròniques 29:23).

 Què representen els «set temps»? Els «set temps» representen el període de temps en què Déu va permetre que les nacions governessin la terra sense que ell intervingués amb cap regne propi. Els «set temps» van començar l’octubre de 607 a. de la n. e., quan, segons la cronologia bíblica, els babilonis van destruir Jerusalem a (2 Reis 25:1, 8-10).

 Quant duren els «set temps»? No podien ser tan sols set anys com ho van ser en el cas de Nabucodonosor. Jesús va donar la resposta quan va dir: «Les nacions trepitjaran Jerusalem [que simbolitzava el govern de Déu] fins que s’acabi el temps que s’ha concedit a les nacions» (Lluc 21:24). «El temps que s’ha concedit a les nacions», el període en el qual Déu permetria que les nacions trepitgessin la seva autoritat, és el mateix període que els «set temps» del capítol 4 de Daniel. Això vol dir que els «set temps» encara no havien acabat quan Jesús va estar a la terra.

 La Bíblia ens ajuda a saber la durada d’aquells «set temps» profètics. Primer diu que tres «temps» i mig equivalen a 1.260 dies. Això vol dir que «set temps» corresponen al doble, és a dir, a 2.520 dies (Apocalipsi 12:6, 14). A més, a les profecies bíbliques trobem la següent regla: «un dia per any» (Ezequiel 4:6; Nombres 14:34). Si apliquem aquesta regla, els 2.520 dies representen 2.520 anys. Per tant, els «set temps», o 2.520 anys, acabarien l’octubre de 1914.