«Ja en tens prou amb la bondat immerescuda que t’he mostrat, perquè el meu poder es perfecciona en la debilitat» (2 Corintis 12:9, nota; Traducció del Nou Món).

 «Et basta la meva gràcia; que el meu poder es manifesta plenament en la feblesa» (2 Corintis 12:9, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

 Déu promet donar a l’apòstol Pau les forces que necessita per superar els problemes i seguir endavant a pesar de les seves limitacions.

 «Ja en tens prou amb la bondat immerescuda que t’he mostrat». Aquesta resposta que Déu li va donar a Pau per les seves súpliques constants també es pot traduir per «tot el que necessites és la meva bondat». a En altres paraules, Pau en tindria prou amb la bondat immerescuda de Déu per afrontar les seves proves. En quin sentit? La paraula que es tradueix per «bondat immerescuda» o «gràcia» descriu un regal gratuït i immerescut que Déu dona amb generositat. Les cartes de Pau mostren que ell es va beneficiar molt de la bondat immerescuda de Déu. Tot i que Pau havia perseguit els cristians, Déu li va donar les forces que necessitava per canviar i per poder ajudar altres a fer-se cristians (1 Corintis 15:9, 10; 1 Timoteu 1:12-14). Pau podia confiar plenament en l’ajuda de Déu per superar qualsevol problema o dificultat que hagués d’afrontar.

 «Perquè el meu poder es perfecciona en la debilitat». Jehovà b recorda a Pau que el Seu poder es veu més clarament quan aquest actua en humans imperfectes i dèbils (2 Corintis 4:7; 12:8). Quan els cristians reconeixen les seves limitacions i busquen l’ajuda de Jehovà, permeten que el poder de Déu tingui un efecte complet en ells (Efesis 3:16; Filipencs 4:13). És en aquest sentit que el poder de Déu es manifesta en la feblesa dels humans.

 Al voltant de l’any 55 de la n. e., Pau va escriure una carta inspirada als cristians de Corint. A la part final d’aquesta carta, va defensar l’autoritat que tenia com a apòstol. Va veure la necessitat de fer-ho perquè alguns que es feien dir mestres el criticaven, potser degut a la seva aparença física o per la seva manera de parlar en públic (2 Corintis 10:7-10; 11:5, 6, 13; 12:11).

 En la seva defensa, Pau explica que si hagués confiat en les seves pròpies forces no hauria pogut aconseguir complir plenament amb el seu ministeri ni aguantar totes les proves que va afrontar (2 Corintis 6:4; 11:23-27; 12:12). Al capítol 12, ell parla en sentit figurat d’«una espina en la carn», que pel que sembla feia referència a un problema persistent que li causava dolor físic o emocional (2 Corintis 12:7). Tot i que Pau no explica en detall de què es tractava aquest problema, ell estava decidit a aguantar amb l’ajuda de Jehovà.

 Avui dia pot ser que els cristians també hagin d’afrontar dificultats i persecució. Els consola saber que el poder de Déu els pot ajudar a superar qualsevol dificultat que se’ls presenti. Igual que Pau, poden dir amb total confiança: «Quan soc dèbil, soc poderós» (2 Corintis 12:10).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de 2 Corintis.