Déu s’estava dirigint als jueus de l’època del profeta Jeremies. Com que havien passat per alt les lleis justes de Jehovà a i no havien escoltat les advertències que els havien donat els seus profetes, ell no els protegiria de les tràgiques conseqüències de la seva mala conducta (Proverbis 1:24-32).

 «Per tant, això és el que diu Jehovà». L’expressió «per tant» lliga els versicles anteriors amb el que es diu a continuació. A Jeremies 11:1-10, Jehovà va dir al seu poble que havia trencat el pacte, o la promesa solemne, que els seus avantpassats havien fet amb ell (Èxode 24:7). En comptes d’adorar el seu Creador, els jueus van començar a adorar ídols. Degut a aquesta apostasia, els jueus van cometre tot tipus d’actes malvats, i fins i tot van arribar a sacrificar els seus fills (Jeremies 7:31).

 «Els enviaré una desgràcia». Sovint, quan la Bíblia diu que Déu fa alguna cosa, significa que simplement ho permet. I això és just el que va passar en el cas dels jueus. Quan van començar a servir déus falsos i a desobeir les normes de Jehovà, que eren per al seu bé, el poble es va causar molt de patiment. A més, Déu els va retirar la seva protecció i, per això, un enemic poderós, el rei de Babilònia, va poder conquerir Jerusalem i es va endur a l’exili els seus habitants. Els déus falsos en qui havien confiat no els van poder salvar (Jeremies 11:12; 25:8, 9).

 Quan Déu va permetre que el seu poble patís aquestes desgràcies, no estava sent injust o malvat. De fet, Jaume 1:13 diu: «Amb coses dolentes, ningú pot posar a prova Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú». És cert que algunes traduccions diuen que Déu portaria «un mal» sobre els jueus. Però la paraula en l’idioma original b que a Jeremies 11:11 tradueixen per ‘mal’ també es pot traduir per ‘calamitat’ o ‘desgràcia’. Aquestes paraules descriuen amb exactitud el patiment que van experimentar els jueus.

 «Quan em demanin ajuda, no els escoltaré». Jehovà no escolta les oracions d’aquells que tenen les mans «plenes de sang» ni dels que confien que els déus falsos els alliberaran (Isaïes 1:15; 42:17). En canvi, sí que escolta els que es penedeixen de tot cor de la seva mala conducta, són humils i tornen a Déu (Isaïes 1:16-19; 55:6, 7).

 L’any 647 a. de la n. e., Jehovà va donar a Jeremies una assignació molt especial: seria el seu profeta. Durant 40 anys, Jeremies va advertir el poble de Judà del judici que aviat portaria Déu. Però ells no el van voler escoltar. Va ser durant aquell temps que el profeta va escriure les paraules que es troben registrades a Jeremies 11:11. Finalment, l’any 607 a. de la n. e., els babilonis van destruir Jerusalem i, d’aquesta manera, es va complir el que havia profetitzat Jeremies (Jeremies 6:6-8; 39:1, 2, 8, 9).

 El llibre de Jeremies també conté un missatge d’esperança. Jehovà va dir: «Quan s’hagin complert 70 anys a Babilònia, [...] compliré la meva promesa fent-vos tornar a aquest lloc [la terra dels jueus]» (Jeremies 29:10). Jehovà va complir aquella promesa l’any 537 a. de la n. e., després que els medes i els perses conquerissin Babilònia. Jehovà va permetre que el seu poble, el qual havia estat dispersat per tot l’imperi, tornés a la seva terra i restaurés l’adoració pura (2 Cròniques 36:22, 23; Jeremies 29:14).

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Jeremies.