«Alegreu-vos de l’esperança. Aguanteu quan tingueu dificultats. Persevereu en l’oració» (Romans 12:12, Traducció del Nou Món).

 «Alegreu-vos en l’esperança; sigueu pacients en la tribulació, perseverants en l’oració» (Romans 12:12, La Bíblia, Monjos de Montserrat).

 En aquest versicle, l’apòstol Pau va animar els cristians de Roma a fer tres coses que els ajudarien a mantenir-se fidels tot i la persecució i altres dificultats.

 «Alegreu-vos de l’esperança». Els cristians tenen la meravellosa esperança de viure per sempre; alguns al cel i la majoria a la terra feta un paradís (Salm 37:29; Joan 3:16; Apocalipsi 14:1-4; 21:3, 4). Aquesta esperança inclou veure com el Regne de Déu a resoldrà tots els problemes que afecten la humanitat (Daniel 2:44; Mateu 6:10). Fins i tot quan passen per dificultats, els servents de Déu poden ser feliços perquè estan convençuts que la seva esperança és segura i que, si es mantenen fidels, rebran l’aprovació de Déu (Mateu 5:11, 12; Romans 5:3-5).

 «Aguanteu quan tingueu dificultats». A la Bíblia, el verb grec que es tradueix per aguantar, sovint es fa servir amb el sentit de quedar-se en comptes de fugir, perseverar o mantenir-se lleial. Com que els seguidors de Crist no són part d’aquest món, b saben que se’ls perseguirà i que necessiten aguant (Joan 15:18-20; 2 Timoteu 3:12). Quan un cristià serveix lleialment Déu malgrat les proves, enforteix la seva confiança en la recompensa que Déu li ha promès (Mateu 24:13). Com a conseqüència, aquesta convicció l’ajuda a aguantar les dificultats amb paciència i alegria (Colossencs 1:11).

 «Persevereu en l’oració». Per tal de mantenir-se fidels a Déu, als cristians se’ls anima repetidament a no deixar d’orar (Lluc 11:9; 18:1). Per això, sempre busquen la guia de Déu i confien en ell en tots els aspectes de la seva vida (Colossencs 4:2; 1 Tessalonicencs 5:17). Estan convençuts que Déu respondrà a les seves peticions perquè obeeixen els seus manaments i fan tot el que poden per agradar-li (1 Joan 3:22; 5:14). També saben que si oren constantment Déu els donarà la força que necessiten per mantenir-se fidels, sigui quina sigui la prova que passin (Filipencs 4:13).

 Pau va escriure la seva carta als cristians que vivien a Roma prop de l’any 56 de la n. e. En el capítol 12 d’aquesta carta, dona consells pràctics sobre com demostrar qualitats cristianes, com tractar els germans de la congregació i altres persones, i com reaccionar pacíficament davant la persecució (Romans 12:9-21). Aquells consells van arribar just a temps per als cristians de Roma, ja que aviat patirien una violenta persecució.

 Pocs anys després, l’any 64 de la n. e., un terrible incendi va destruir gran part de la ciutat de Roma. Corria el rumor que l’emperador Neró n’era el responsable. D’acord amb Tàcit, un historiador romà, Neró es va defensar culpant els cristians i, pel que sembla, això va generar una gran onada de persecució contra ells. Així doncs, el consell de Pau sobre com aguantar la persecució va ajudar els cristians a fer front a aquells temps tan difícils amb fe i dignitat (1 Tessalonicencs 5:15; 1 Pere 3:9). Els servents de Déu de l’actualitat fan bé d’imitar l’exemple d’aquells cristians.

 Mira el següent vídeo per veure un resum del llibre de Romans.