«Déu ens ha demostrat el seu amor d’aquesta manera: quan encara érem pecadors, Crist va morir per nosaltres» (Romans 5:8, Traducció del Nou Món).

 «Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors» (Romans 5:8, Bíblia catalana. Traducció interconfessional).

 Jehovà a Déu va mostrar un amor molt gran quan va permetre que el seu fill Jesucrist morís pels humans pecadors (Joan 3:16). Els humans, a l’haver heretat el pecat, tenim la tendència a pensar i actuar en contra de les normes justes de Déu (Colossencs 1:21, 22). Tot i això, Déu va fer possible que ens poguéssim reconciliar amb ell «per mitjà de la mort del seu Fill» (Romans 5:10). D’aquesta manera tenim l’oportunitat de gaudir d’una amistat personal amb Déu ara, i l’esperança de viure per sempre en el futur (Romans 5:11; 1 Joan 4:9, 10).

 L’apòstol Pau va escriure aquestes paraules als cristians que vivien a Roma. En el que ara es coneix com el capítol 5 de la seva carta als romans, Pau va explicar per què els cristians poden alegrar-se i estar segurs de la seva esperança (Romans 5:1, 2). Aquesta esperança «no decep» perquè està basada en el gran amor que Déu ens va mostrar a través del sacrifici de Jesús (Romans 5:5, 6). Jesús va demostrar una obediència perfecta a Déu, cosa que Adam, el primer humà, no va fer (Romans 5:19). El resultat de la desobediència d’Adam va ser que els seus descendents van heretar el pecat i la mort (Romans 5:12). En canvi, l’obediència perfecta de Jesús i la seva mort com a sacrifici fan possible que els humans obedients tinguin l’esperança de gaudir de vida eterna (Romans 5:21).