Vaig néixer a Ciudad Obregón, al nord de Mèxic. Era el cinquè de nou fills. Vivíem als afores de la ciutat, on el meu pare s’encarregava d’una granja. Era un lloc ideal per viure-hi i com a família estàvem units i feliços. Per desgràcia, quan tan sols tenia cinc anys, un huracà va destrossar la granja i vam haver de mudar-nos a una altra ciutat.

 El meu pare va començar a fer diners però, al mateix temps, també a abusar de l’alcohol. Això va perjudicar no només al seu matrimoni, sinó també a mi i als meus germans. De fet, vam començar a fumar cigarrets que li robàvem al meu pare. Quan només tenia sis anys em vaig emborratxar per primera vegada. Poc després, els meus pares es van separar i arran d’això els meus vicis van empitjorar.

 La meva mare ens va portar amb ella quan va anar a viure amb un altre home. Ell no li donava diners i no podíem tirar endavant amb el que ella guanyava. Així que els meus germans i jo vam haver de treballar, però amb prou feines arribàvem a final de mes. Jo netejava sabates i venia pa, diaris, xiclets i altres coses. També caminava per la ciutat buscant menjar a les escombraries de la zona on vivia gent de diners.

 Quan tenia deu anys, un home em va oferir treballar amb ell a l’abocador de la ciutat. Vaig acceptar la feina, vaig deixar els estudis i me’n vaig anar de casa. Aquell home em pagava menys d’un dòlar al dia i em donava menjar del que trobava entre les escombraries. Vivia a una cabanya que vaig construir amb coses que trobava a l’abocador. Les persones que m’envoltaven deien paraulotes i portaven vides immorals. Molts d’ells eren addictes a l’alcohol i a les drogues. Va ser el pitjor moment de la meva vida i, tremolant de por, plorava cada nit. Com que era pobre i no tenia estudis, em sentia molt avergonyit. Vaig viure a l’abocador durant uns tres anys, fins que em vaig mudar a un altre estat de Mèxic. Un cop allà, vaig treballar recollint flors i cotó, aplegant canya de sucre i collint patates.

 Quatre anys més tard vaig tornar a Ciudad Obregón. Una de les meves tietes, que era curandera, em va deixar una habitació a casa seva. Vaig començar a tenir malsons i em vaig deprimir tant que pensava en suïcidar-me. Una nit vaig orar a Déu, dient: «Senyor, si existeixes, et vull conèixer i servir-te per sempre. Si hi ha una religió verdadera, ajuda’m a trobar-la».

 Sempre havia volgut conèixer Déu. Ja des de ben jove, vaig anar a moltes esglésies de diferents religions, però totes em van decebre. Cap d’elles parlava de la Bíblia ni m’ajudava a conèixer Déu. Algunes donaven massa importància als diners, mentre que en d’altres els feligresos portaven vides immorals.

 Quan tenia 19 anys, un dels meus cunyats em va explicar que els Testimonis de Jehovà li havien mostrat què ensenya la Bíblia sobre l’ús d’imatges. Em va llegir Èxode 20:4, 5, que diu que no hem de fer-nos cap imatge. El verset 5 diu: «No et prostraràs davant d’ells ni els serviràs, perquè jo, Jahveh el teu Déu, sóc un Déu gelós» (La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society). Llavors el meu cunyat em va preguntar: «Si Déu utilitzés imatges per fer miracles, o si volgués que les féssim servir per adorar-lo, tindria sentit que les prohibís?». Això em va fer pensar. A partir d’aquell moment, vam tenir diverses converses sobre la Bíblia. Gaudia tant d’aquelles converses que em donava la sensació que el temps passava volant.

 Un dia el vaig acompanyar a una reunió dels Testimonis de Jehovà. El que vaig veure i sentir allà em va impressionar molt. Fins i tot els joves participaven en el programa, parlant amb fluïdesa des de la plataforma. «Quina educació tan bona reben aquí!», vaig pensar. Encara que anava amb els cabells llargs i amb un aspecte descuidat, em van rebre molt amablement. Una família inclús em va convidar a sopar amb ells després de la reunió.

 Gràcies al meu estudi de la Bíblia amb els Testimonis, vaig aprendre que Jehovà és un Pare amorós que es preocupa per nosaltres sense importar els nostres antecedents econòmics, socials, racials o acadèmics. Realment, Ell no fa diferències (Fets 10:34, 35). Per fi estava coneixent Déu i sentia que el meu buit començava a emplenar-se.

 Cada aspecte de la meva vida va millorar dràsticament! Vaig deixar de fumar, d’abusar de l’alcohol i de dir paraulotes. El ressentiment que havia sentit des de nen va començar a desaparèixer, i amb ell els terribles malsons. També vaig superar el meu profund complex d’inferioritat, que segurament era degut als traumes emocionals de la meva infantesa i als pocs estudis que tenia.

 Tinc una dona meravellosa que estima Jehovà i m’ajuda molt. Ara serveixo com a superintendent itinerant dels Testimonis de Jehovà, visitant congregacions per animar i ensenyar als meus companys de creença, que per a mi són com germans i germanes. Gràcies a l’efecte curatiu de la Bíblia i a l’exceŀlent educació que Déu ens dona, ja no estic avergonyit de mi mateix.