Els testimonis de Jehovà estem convençuts que els principis i les normes que conté la Bíblia ens ajuden a prendre bones decisions que complauen Déu i, alhora, ens beneficien (Isaïes 48:17, 18). Encara que nosaltres no hem inventat aquests principis, sí que els posem en pràctica a la nostra vida. Analitzem-ne alguns que estan relacionats amb les cites. a

•   El matrimoni és una unió permanent (Mateu 19:6). Com que els testimonis de Jehovà considerem que sortir amb algú és un pas previ al matrimoni, ho veiem com un assumpte que no s’ha de prendre a la lleugera.

•   Només haurien de sortir en parella les persones que són prou madures com per casar-se. És recomanable començar a sortir amb algú un cop ja han passat els forts impulsos sexuals propis de la joventut (1 Corintis 7:36).

•   Els qui surten amb algú han d’estar lliures per casar-se. Algunes persones que estan divorciades legalment no estan lliures per tornar-se a casar des del punt de vista de Déu, ja que la Bíblia explica que l’única raó vàlida per al divorci és la immoralitat sexual (Mateu 19:9).

•   La Bíblia ensenya que els cristians que desitgen casar-se han de triar com a parella algú que comparteixi les seves creences (1 Corintis 7:39). Els testimonis de Jehovà estem convençuts que aquest manament bíblic no fa referència a una persona que simplement respecti la nostra fe, sinó a un testimoni batejat que comparteixi i practiqui les nostres creences (2 Corintis 6:14). Déu sempre ha demanat als seus servents que es casin amb persones que comparteixin la seva fe (Gènesi 24:3; Malaquies 2:11). De fet, avui dia els experts en la matèria reconeixen que aquest manament és molt pràctic. b

•   Els fills han d’obeir els seus pares (Proverbis 1:8; Colossencs 3:20). Si els fills encara viuen a casa, han de respectar les decisions dels pares sobre les cites. Això inclou a quina edat poden començar a sortir amb algú i quins límits els fixen els pares.

•   D’acord amb els principis bíblics, cada testimoni ha de decidir personalment si sortirà amb algú, i amb qui ho farà. Aquesta decisió està en harmonia amb el següent principi bíblic: «Perquè cadascú portarà el propi feix», o càrrega de responsabilitat (Gàlates 6:5). Tot i això, quan arriba el moment de sortir amb algú, molts joves sàviament demanen consell a testimonis d’experiència que volen que siguin feliços (Proverbis 1:5).

•   Moltes pràctiques que normalment s’associen amb les cites són, de fet, pecats greus. Per exemple, la Bíblia condemna la immoralitat sexual. Això no només inclou el coit, o acte sexual, entre dues persones no casades, sinó també altres actes immorals, com ara acariciar els òrgans genitals de l’altra persona o practicar sexe oral o anal (1 Corintis 6:9-11). De la mateixa manera, quan dues persones que no estan casades s’estimulen sexualment fins al punt de gairebé caure en la immoralitat sexual, cometen «impuresa», un comportament que Déu desaprova (Gàlates 5:19-21). La Bíblia també diu que hem d’evitar les converses que contenen llenguatge obscè (Colossencs 3:8).

•   El cor, o la persona interior, ens pot trair (Jeremies 17:9). El cor pot enganyar una persona i conduir-la a fer una cosa que sap que està malament. Per prevenir que el seu cor els enganyi, les parelles han d’evitar estar a soles en situacions que podrien ser una temptació. A més, poden prendre precaucions, com per exemple sortir sempre en grup o acompanyats d’un bon amic (Proverbis 28:26). Els cristians solters han d’anar amb compte amb els llocs web per buscar parella, ja que podrien arribar a començar una relació amb una persona que gairebé no coneixen (Salm 26:4).